RESSENYA: Presentació de “Teràpia psicoanalítica amb bebès i pares” de Bjorn Salomonsson

El dilluns 22 de maig Antònia Grimalt i Elena Fieschi van presentar a la llibreria Alibri el llibre de Bjorn Salomonsson   “Teràpia psicoanalítica amb bebès i pares”. L’acte va ser molt interessant i amè. Van començar amb un vídeo que combinava imatges de Monet amb el fons musical d’una peça de Debussy, Rêverie, interpretada al piano per Dubravka Tomsic. Antònia Grimalt va explicar que l’havia triat perquè li fa pensar en Bion i perquè suggereix els aspectes prenatals i protomentals del bebè que Salomonsson explica tan bé en el seu llibre.

Salomonsson usa metàfores musicals per descriure la riquesa de la vida protomental de l’infant i les interaccions mare-bebè. Grimalt ens explicà que la nostra ment neix bressolada en el ritme del cor i dels budells de la mare i aquests dos sons rítmics presideixen l’inici de la vida mental. Les primeres representacions del bebè no són verbals; arrenquen d’experiències emocionals primàries que cursen en mig de diverses sensacions tàctils, olfactives, cinètiques, visuals, auditives, acústiques. Tots aquests signes sensibles van adquirint un valor semàntic que depèn de factors tan elementals com freqüència, variacions tonals, esclats de sons, variacions de ritme, etc. Podeu veure el vídeo aquí i observar les fluctuacions de la música, els ritmes i les formes; aquestes comunicacions utilitzen estímuls molt primaris (els estímuls acústics junt amb els cinètics són els més antics en la vida perceptiva de l’infant).

Grimalt va continuar exposant alguns dels conceptes i les idees centrals que Salomonsson presenta en el seu llibre. Parteix del supòsit que els bebès tenen coses en la seva ment, representacions en forma d’una imatge mental que combina una idea amb una emoció.

En els primers capítols Salomonsson se centra en la investigació de les experiències primitives i dels sentiments i explora com són les representacions psíquiques en els bebès. Conclou que són “representacions primàries” i que tenen un contingut afectiu en relació a algú o a quelcom. L’autor posa l’accent en les representacions que els bebès fan de si mateixos en relació als pares.

Després, fonamentant-se en la teoria semiòtica i en els resultats actuals en recerca sobre desenvolupament, explora què pot entendre un bebè dels nostres missatges i conclou que entén la comunicació, més enllà dels nivells verbals.

 

A continuació ens van tornar a posar música, un trio tocant, per acostar-nos a la metàfora de Salomonsson del trio. Fieschi ens va explicar que Salomonsson senyala el perill d’adreçar-nos sobretot a la mare, oblidant el bebè. En psicoteràpia pares-infant, com quan es toca en un trio, has d’escoltar als altres dos. La tècnica terapèutica pares-infant de Salomonsson (que anomena amb les sigles MPI) proposa que cal adreceçar-se directament a l’infant, que encara que no ens entén literalment, capta la comunicació. L’autor mostra a través de diversos casos la seva tècnica i les seves conclusions, per exemple l’existència de transferència directa del bebè vers el terapeuta. Per il·lustrar-ho, Fieschi ens va llegir un exemple del llibre que va suscitar molt interès en els oients.

 

L’acte va acabar amb les preguntes del públic que van iniciar un diàleg interessant i van permetre ampliar algunes idees que les presentadores havien introduït.

Ressenya: Anna Romagosa

 

Àrea: Mirades