Ressenya del Congrés Internacional Bion 2020. Intuïció.

International Meeting Bion 2020

Ressenya: Anna Romagosa

 

Congrés Internacional Bion 2020. Intuïció. Barcelona, 31 de gener i 1 i 2 de febrer.

Tal com va assenyalar Antònia Grimalt (presidenta del congrés) en el seu discurs inaugural, el tema d’enguany del congrés internacional de Bion va despertar una rebuda entusiasta, materialitzada en gran quantitat de treballs rebuts i d’assistents al congrés (provinents de 24 països de tots els continents). Grimalt va parlar de Pere Folch (en ocasió del centenari del seu naixement), un dels fundadors de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi, que va estimular el coneixement del pensament de Bion en la nostra societat. En va destacar «la seva posició experiencial i interactiva en un temps en què dominava un estil d’enfocament adreçat bàsicament als conflictes intrapsíquics del pacient.»

International Meeting Bion 2020A continuació va donar pas a uns moments musicals que van estimular un estat mental obert a les intuïcions creatives. Figures d’un silenci, dedicada a Pere Folch, és una partitura del compositor Jaume Aguilar i text de Jordi Sala (ambdós psicoanalistes de la SEP), que van interpretar Marc Sumsi (piano), Laura Folch (cello), Joan Roca (clarinet) i Anna Capmany (soprano), dirigits per Xavier Garcia.

Cada dia hi havia tres ponències en una sessió plenària, seguides d’una discussió general, i tallers simultanis de presentació de treballs. Els tres dies del congrés van estar ben atapeïts de treballs i tallers interessants i estimulants. Les sessions plenàries comptaven amb traducció simultània als quatre idiomes oficials del congrés: anglès, català, castellà i italià. I els tallers simultanis oferien un ampli ventall d’opcions en els diferents idiomes o en formats bilingües.

International Meeting Bion 2020La sessió plenària de divendres, titulada La intuïció. Més enllà va ser multidisciplinar i ens va oferir un munt d’idees per anar entrant en el tema. Va comptar amb la primera presentació de S. Morini (Catedràtica de Filosofia, Itàlia) «La intuïció i l’habitació xinesa». A partir de l’anomentat experiment de l’habitació xinesa, un experiment mental en el qual s’intenta rebatre la creença que una màquina pot arribar a pensar, va preguntar-se què vol dir entendre alguna cosa i va parlar de la importància de la intuïció.

I. Latorre (Catedràtic de física quàntica, Barcelona) va parlar d’«Ètica i intel·ligència artificial» i va dir-nos que es poden fer simulacions de la intuïció. Amb un discurs comprensible i divertit, va plantejar qüestions com: poden les màquines generar emocions?; podem forçar la intuïció? Va plantejar què és comprendre, va dir que estem cedint les decisions a les màquines i va exposar la necessitat de pensar en una ètica per a la intel·ligència artificial.

J. Aguilar (Psicoanalista de la SEP i Compositor, Barcelona), amb un format innovador va presentar el treball «El paper de la intuïció i l’Inconscient en la composició musical». Va començar parlant dels processos mentals lligats a la creació i de la necessitat del compositor creatiu de poder transformar les impressions sensorials no mentalitzades. Ell pensa que quan Bion planteja «l’opacitat de la memòria i el desig», el que està reclamant és un espai per a la no coherència, perquè la coherència entre fets dispersos pot generar un fals «fet seleccionat». A més, International Meeting Bion 2020en base a la idea que la intuïció sense concepte és cega, va presentar el procés d’una composició musical, Besada d’ona. En el procés creatiu, la va anar revestint de significat i sentit de forma progressiva i finalment hi va incorporar el Haiku aportat per Jordi Sala. I va il·lustrar-ho amb la interpretació d’aquesta peça per un quartet de cordes i cantada per la soprano Anna Capmany. A partir d’aquesta audició va continuar exposant les seves idees enormement creatives i estimulants. Aguilar diu que Bion va esmerçar molts esforços per entendre com es forma el nostre pensament i va posar-hi al centre la intuïció, perquè ens permet captar coses que sense intuïció no podríem arribar a pensar.

International Meeting Bion 2020Després del debat, es va projectar el curt metratge «Candela, La intuïció en la clínica», de H. Catz (Psicoanalista, Buenos Aires), una emotiva història de com la psicoanalista, davant la consulta per una nena que no parla, intueix que hi ha alguna cosa més i es pot apropar al trauma patit pel pare.

Dissabte la sessió plenària es titulava Caminant no hi ha camí… El primer ponent, International Meeting Bion 2020R. Trachtenberg (Psicoanalista, Porto Alegre, Brasil), va presentar «Intuició en un model espectral de la ment», que partia de la proposta de pensar la intuïció com un concepte vincular. Per a ell el concepte d’interferència (que va relacionar amb l’«entrellaçament» de la física quàntica) és fonamental; es refereix a la trobada que afecta ambdós membres del vincle i no de l’un cap a l’altre. «En buscar les causes es perden els quès i la intuïció». Cal pensar la presència de la part psicòtica en la intuïció.

A. Bruni (Psicoanalista, Itàlia), va presentar un treball titulat «Apocalipsi →Revelació. La via de la intuïció.» En la seva intervenció va parlar de la necessitat de «fer opaca» la memòria i el desig, i dels moviments i relacions que es despleguen en la vida psíquica (Conscient ↔Inconscient, No psicòtic ↔Psicòtic, etc.)

A. Chuster (Psicoanalista, Rio de Janeiro, Brasil) a «Va mantenir Bion la intuïció de Freud?» es va apropar al misteri que ens obliga a pensar i a crear. Va definir la intuïció a partir del llatí, cogitar, observar des de dins, observar els detalls, i va recordar Kant: tota intuïció sense concepte és cega, i tot concepte sense intuïció és buit. Per a ell la intuïció és l’«estrella del Nord» del psicoanalista.

International Meeting Bion 2020La plenària de diumenge, titulada La intuïció també és cosa de dos va començar amb la ponència de R. Caper (Psicoanalista, Califòrnia, EUA), «Intuïció i Ciència». Bion parlava de la psicoanàlisi com a ciència, però no pensava que calgués establir la seva naturalesa científica en altres disciplines com la neurociència, sinó que calia ampliar el concepte de ciència perquè pugui encabir la psicoanàlisi. Ell diu que el món que estudia la psicoanàlisi no es pot captar directament amb els sentits, sols es pot intuir. Caper va explicar els conceptes de William Condon sobre autosincronia i sincronia interaccional (qui parla i qui escolta sense adonar-se’n es mouen, «ballen», al ritme de la seva parla) i els va relacionar amb la intuïció, que considera que es basa en la nostra capacitat per a aquestes vibracions.

La intervenció d’A. Reiner (Psicoanalista, poeta, dramaturga i pintora, Los Ángeles, EUA) «Intuïció mística i el llenguatge dels somnis» va partir de preguntar-se què entenem per místic. Per a ella, no és antitètic a científic; Bion parlava del místic com a sinònim de geni. Va presentar un cas d’una dona traumatitzada per uns pares no receptius, i va parlar del concepte de Ferency dels «bebès savis» traumatitzats, tot assenyalant que quan li van presentar el cas tothom es va centrar en la seva patologia i ningú recollia el seu potencial. Hem de veure la bellesa del pacient per ajudar-lo a evolucionar, i per aconseguir-ho li caldrà renunciar al Fals self (el deprivat, impostor) i anar a trobar el Self autèntic, més profund i vital.

L. Pistiner de Cortiñas (Psicoanalista, Argentina) va començar el seu treball «Una memòria del futur, intuïció, Capacitat negativa i funció psicoanalítica de la personalitat.» assenyalant que la intuïció és un dels factors de la reverie. Cal trobar dins d’un mateix una manera d’existir, de sentir-se real. I la intuïció és per a la realitat psíquica l’equivalent dels sentits per a la realitat sensorial.

International Meeting Bion 2020La riquesa dels treballs presentats feia difícil la tria dels tallers de dissabte i diumenge. N’hi va haver dos de membres de la SEP. Antonio Pérez-Sánchez va presentar «La cara oculta de la Lluna: comprendre i malentendre Bion. Un exemple: “sense memòria ni desig”». Va presentar un cas d’un pacient que evitava allò espontani i plantejà el risc d’idealitzar la col·laboració del pacient. És necessari veure les dues cares de la lluna, la visible i la invisible, per tenir una visió estereoscòpica. Teresa Ferret, a «Oscil·lacions entre l’adhesió a una creença i el vincle K», també va presentar un interessant material clínic. El psicoanalista i el pacient han de tolerar l’ansietat quan apareixen coses noves, perquè hi ha –K, una aversió a comprendre coses noves que poden ser diferents. El pacient ha de reconèixer quan té una creença en lloc d’un fet, i l’ha de poder qüestionar. Ambdós tallers van comptar amb un bon nombre d’assistents i van estimular un diàleg interessant i animat.

Per concloure, puc dir que els participants vàrem quedar molt contents de l’organització del congrés i la qualitat dels treballs presentats. Va ser engrescador comprovar com el pensament de Bion és molt viu arreu del món psicoanalític i estimula a establir lligams entre diferents models psicoanalítics. Vam gaudir d’estímuls i experiències dels que deixen pòsit i airegen la ment. Com va dir Grimalt a la cloenda:

Bion ens ha ensenyat a sentir i tolerar la turbulència emocional del contacte mental amb els altres, per tal de dur a terme una psicoanàlisi que no exclou la intuïció dels aspectes mentals més primitius; una psicoanàlisi que tolera la no comprensió i busca noves idees, fent-les públiques de forma creativa.

El proper congrés internacional de Bion es celebrarà a Mèxic l’any 2022.

 

REFERÈNCIES

Web del congrés

 

Vols que t'avisem quan publiquem un altre article?

Àrea: Esdeveniments Etiquetat amb: , ,