QUÀNTICA. A la recerca de l’invisible.

10 abril – 24 setembre 2019 al CCCB

 

Anna Romagosa

Aquesta exposició (que acabarà el proper 24 de setembre i recomano que no us perdeu) ens introdueix als principis de la física quàntica, un dels àmbits actuals més importants de desenvolupament científic i tecnològic.

Quàntica és el resultat d’un diàleg entre ciència i art, d’una col·laboració de tres anys entre el FACT (Foundation for Art and Creative Technology) i el CERN (Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire). Ens apropa a una realitat invisible i sacseja la nostra visió del món, tot encuriosint-nos a partir d’un projecte interdisciplinari que inclou el treball creatiu conjunt de científics i artistes.  Ens introdueix els principis de la física quàntica, un dels àmbits actuals més importants de desenvolupament científic i tecnològic, i ens mostra l’impacte de la física quàntica en les nostres vides.

 

Quàntica. CCB.

Quàntica. CCB. Fotografia: Anna Romagosa

«La física quàntica interpel·la científics i filòsofs en un àmbit de pensament especulatiu que avui és profundament fructífer i que es desplega en diversos llenguatges artístics i culturals. (…) La quàntica transformarà les nostres vides, tant o més com ho han fet internet i el món digital, una revolució amb profundes implicacions culturals que és urgent abordar.»

(Judit Carrera, Directora del CCCB. Llibre de l’exposició, p. 7)

L’exposició comprèn nou àrees científiques (finestres amb experiments que introdueixen conceptes bàsics de la física quàntica) i deu obres d’art realitzades per artistes que van fer una estada al CERN de Ginebra, en un programa de col·laboració anomenat ARTS al CERN. L’itinerari científic de l’exposició condueix el visitant a través de nou finestres al laboratori, que presenten els principis quàntics fonamentals, les seves conseqüències filosòfiques i les seves aplicacions tecnològiques. Són els següents: ESCALES, ESTATS QUÀNTICS, SUPERPOSICIÓ, ENTRELLAÇAMENT, INDETERMINACIÓ, CIÈNCIA OBERTA, ALEATORIETAT, QUÀNTICA QUOTIDIANA i CANVI-EVOLUCIÓ.

Tenim la sort de poder gaudir d’una visita guiada amb José Ignacio Latorre, catedràtic de física teòrica i comissari de l’exposició. Ens comenta que al darrera d’aquesta mostra hi ha molta feina i molta il·lusió (en la preparació d’aquesta exposició hi han treballat 80 persones durant 9 mesos). A l’entrada, davant una pissarra negra plena de fórmules, Latorre comença dient-nos que per entrar hem de deixar els prejudicis a fora i contraposa els prejudicis als postulats. Els prejudicis són inamovibles, en canvi els postulats o principis es canvien tan bon punt es veu que no són correctes i per tant és el que usen les teories científiques. «Val la pena entrar en la mecànica quàntica amb ulls de nen, sempre àvids de meravellar-se. Abandoneu falses veritats que anquilosen els comportaments i la reflexió. Els prejudicis són autoritaris, no accepten crítica. Dicten l’incorrecte com a ineludible.»

Tot just entrar a la primera finestra científica (ESCALES) podem observar un objecte que gira i sembla que levita i Latorre ens parla de Superconductivitat. Més endavant per introduir la idea de les escales trobem un impactant vídeo que comença amb la imatge d’un pícnic. La imatge es va allunyant i a mesura que s’allunya, ho veiem des del cel, anem deixant de veure les persones i sols veiem la ciutat, després l’esfera terrestre, l’univers… Després tornem al pícnic i fem el viatge invers: l’escala es va apropant a allò més petit: comença a la mà de la persona, entra a la seva pell, arriba a l’àtom… Latorre ens explica que en el món de les partícules més petites, quan observem es modifica el que estem observant.

Quan arribem a ENTRELLAÇAMENT parlem de la famosa paradoxa del gat de Schrödinger. «Es diu que el gat és viu i és mort alhora, però això no és correcte. La informació de què disposem és compatible amb a i b, i per tant hem de considerar totes dues opcions de la mateixa manera en la descripció del sistema.» (Latorre, comunicació personal). Schrödinger va introduir el concepte d’entrellaçamnt en un article publicat el 1935 com a resposta a les crítiques d’Einstein i altres a la física quàntica (però no va ser fins el 1962 que es va poder refutar la física clàssica).

«En el món quàntic, la propietat posició d’una partícula no te per què estar ben definida i les partícules ja no poden ser sempre enteses com a objectes puntuals (…)» «La física quàntica és sorprenent. Ens diu que l’estat quàntic d’un sistema es pot trobar en una superposició d’històries diferents.» (Plafons de l’exposició)

Quàntica. CCB.

Quàntica. CCB. Fotografia: Anna Romagosa

A ALEATORIETAT ens diu que aquest és un dels plats forts: la física quàntica introdueix l’atzar. Ens parla també de les claus criptogràfiques i les seves aplicacions actuals i potencials.

La seva forma de parlar planera i entusiasta fa que l’escoltem amb un enorme interès i ens ajuda a apropar-nos al que anem trobant a l’exposició. Em quedo amb algunes de les seves frases que em semblen molt suggerents: «La mesura comporta atzar». «No podem parlar de realitat sinó de la informació que tenim i de probabilitats». «La mecànica quàntica trenca el determinisme de la física clàssica i porta a l’atzar». «No tenim cap més opció que la de treballar amb fets que no són segurs.» «La informació pot estar en una superposició d’opcions». «La mecànica quàntica vaticina probabilitats, no certeses».

Al llarg de l’exposició anem trobant frases suggerents de diversos físics escrites amb guix blanc a les parets de pissarra negre: «El científic pioner ha de tenir (una) imaginació creativa artísticament. Max Plank»; «Nature itself doesn’t know which path an electron will follow. Richard Feynman»; «El que observem no és la naturalesa en si, sinó la naturalesa que mostra la nostra manera de preguntar. Werner Heisenberg»; «Sembla que només he sigut com un noi jugant a la platja i que m’he entretingut trobant de tant en tant un còdol més suau o una petxina més bonica de l’habitual, mentre el gran oceà de la veritat desconeguda s’estén del tot desconegut al meu davant. Isaac Newton». I també aquesta frase de Hannah Arendt: «Entendre la realitat física sembla exigir no només la renúncia a una visió del món antropocèntrica o geocèntrica, sinó també una eliminació radical de tots els elements i principis antropomòrfics.»

La instal·lació interactiva d’Àlex Posada és molt pedagògica: en una pantalla tàctil, el visitant pot explorar diferents àrees d’aplicació de les tecnologies quàntiques en la nostra societat actual.

De les 10 peces d’art que hi ha em centraré en dues. Cascada (2018), una instal·lació de YUNCHUL KIM, artista i compositor electroacústic coreà que treballa amb líquids, comprèn tres elements escultòrics de gran bellesa i complexitat tècnica que funcionen de veritat. L’artista va veure al CERN unes partícules que no veiem però que es poden detectar anomenades muon i va construir una màquina que les detecta i que anomenà Argos. L’altra peça es diu Impulse i és una bomba de líquids, un sistema de bombejar líquids; és una mena de “cor” amb pistons que tradueix la senyal elèctrica asèptica digital que li envia el detector i fa bellugar líquids en els pistons. Aquesta segona peça connecta amb una tercera anomenada Tubular, uns tubs de silicona transparent per on hi passa líquid, de manera que el fluid circula constantment dins de l’escultura. Les tres peces són boniques i complicades; estan connectades i sempre treballen juntes, però alhora són independents. Podeu veure-les en funcionament aquí.

Llegim al dossier de premsa de l’exposició: « L’estudi de les interaccions de les partícules subatòmiques, així com dels seus constituents fonamentals, és la base de la física de partícules. Yunchul Kim explora en les seves obres el potencial artístic d’aquests comportaments esbalaïdors i reflexiona sobre les propietats de 9 materials experimentals com a objectes d’experimentació i observació dels fenòmens que tenen lloc a un nivell fonamental. Cascada parteix de l’estudi dels muons, unes partícules elementals del grup dels leptons que es generen en els rajos còsmics que travessen l’atmosfera. (…) Cascada ens convida a submergir-nos en els paisatges fluids amorfs i en el món d’esdeveniments aparentment invisibles de la matèria fonamental

Julieta Aranda. Rescatant el meu propi cadàver (un conjunt altern d’esglaons per a l’ascens a la foscor) - Part 3: Política sense oxigen (2018). (Vídeo).

Julieta Aranda. Rescatant el meu propi cadàver (un conjunt altern d’esglaons per a l’ascens a la foscor) – Part 3: Política sense oxigen (2018). (Vídeo). Fotografia: Anna Romagosa

M’ha interessat també l’obra de JULIETA ARANDA titulada Rescatant el meu propi cadàver (un conjunt altern d’esglaons per a l’ascens a la foscor) – Part 3: Política sense oxigen (2018). Es tracta d’una instal·lació amb escultures, frases a la paret i un vídeo de 10 minuts que val la pena veure, on denuncia l’impacte de l’activitat humana amb les activitats d’extracció (per exemple, amb les energies no renovables).

Llegim al dossier de premsa: « L’art persegueix fer aparent l’impacte de l’home i les seves tecnologies sobre l’ecosistema i evidenciar així la seva complexa relació amb temes polítics, econòmics i socials. Rescatant el meu propi cadàver… és l’última entrega d’una trilogia, produïda al llarg de l’última dècada per Julieta Aranda. L’obra explora els orígens de l’humanisme –una postura filosòfica i ètica que subratlla la importància de l’acció humana sobre el nostre entorn– i reflexiona sobre noves i possibles formes d’existència. Aranda investiga les condicions existencials contemporànies originades pels desenvolupaments científics i tecnològics i l’impacte de les lògiques extractivistes – l’explotació i la disminució dels recursos naturals de la Terra, que després són comercialitzats–. L’obra, en format de videoinstal·lació, desplega una alerta sobre la valoració que atorguem al nostre planeta i què podria succeir en un futur postplanetari. L’obra de Julieta Aranda (Mèxic / EUA) comprèn instal·lació, escultura, vídeo i mèdia per explorar d’aquesta manera la subjectivitat polititzada per mitjà de la percepció i l’ús del temps, i la noció de poder sobre l’imaginari. S’interessa en la subversió de les nocions tradicionals de comerç a través de l’art.»

Científics. Física Quàntica. CCCB.

Científics que han fet aportacions importants a la Física Quàntica. CCCB. Fotografia: Anna Romagosa

Cap al final de l’exposició hi ha un gran mural amb el nom i any dels diferents físics quan han fet contribucions importants a la física quàntica. Latorre ens explica que això és una cosa molt interessant: el fet que la quàntica no es pot atribuir a una sola persona, és d’autors diferents. S’ha descobert i s’està fent entre tots. Com que la quàntica està avançant molt ràpid i tot progrés comporta riscos, Latorre pensa que la tecnologia quàntica hauria de ser oberta perquè així hi pugui haver un control adequat. Insisteix que hi hauria d’haver una millor educació científica. Ens parla també d’ètica i a tots els que l’escoltem ens agradaria tenir més temps per continuar xerrant…

Torno un altre dia a l’exposició. Gràcies, doctor Latorre, per aquesta introducció tan estimulant a un tema complex.

 

BIBLIOGRAFIA

Exposició Quàntica. Web CCCB:  https://www.cccb.org/ca/exposicions/fitxa/quantica/230323

Quàntica. A la recerca de l’invisible. (2019) Llibre de l’exposició. CCCB i Diputació de Barcelona

Latorre, José Ignacio (2017) !Cuántica!. Ariel, Barcelona

Latorre, José Ignacio (2019) Ética para máquinas. Ariel, Barcelona

Vídeo Un món quàntic. Soy Cámara CCCB. https://www.youtube.com/watch?v=MozJzB26uyU&list=PLZZTtoYlyqEBHBrI76LfvzwIiyubfNF19&index=2&t=0s

 

ENLLAÇOS D’INTERÈS

Vídeo Superposición. Gato de Schrödinger. QuantumFacture

https://www.youtube.com/watch?v=9JlOmEEyTOU&list=PLZZTtoYlyqEBHBrI76LfvzwIiyubfNF19&index=4

Web del CERN: https://home.cern/

Yunchul Kim. 2018 Artist of the Year. https://www.youtube.com/watch?v=OdUhT3ylZLM

Julieta Aranda. https://en.wikipedia.org/wiki/Julieta_Aranda

Vídeo conferència de Julieta Aranda: Lecture “They are bushy, they are dark, and they are clumps” https://www.youtube.com/watch?v=Wy5gU2WzhrM

Vídeo Julieta Aranda https://www.youtube.com/watch?v=imyb1Pkuyiw

 

Àrea: Mirades Etiquetat amb: , , ,