La psicoanàlisi puja a l’escenari

Antoni Falcó

 

In Wonderland, Alicia Gorina, Teatre lliure, Grec 2019

In Wonderland. Il·lustració: Raimon Rius

 

En el marc del festival Grec de Barcelona ha tingut lloc la representació de l’espectacle In Wonderland d’Alícia Gorina. Amb el pretext, explicat per la mateixa directora, que durant la seva infància i adolescència s’havia sentit constantment psicoanalitzada pels amics i companys de la mare, psicòloga de professió, la dramaturga fa pujar a l’escenari quatre psicoanalistes i una actriu, Anna Alarcón, perquè «disseccionin sense pudor el seu teatre».

Amb una potent i magnífica escenografia floral de tons vermellosos signada per Sílvia Delagneau, els cinc protagonistes passen revista a les obres de Gorina, esmentant els temes comuns de la seva dramatúrgia -la feminitat, la maternitat, la infància, la violència – i altres aspectes de la trajectòria de la directora, com ara el risc del seu teatre i el treball de la mateixa Anna Alarcón en alguna de les seves obres.

A l’inici de la representació s’entra en un món oníric on es desenvolupa tot l’espectacle i on tot esdevé possible. Ja que si bé els especialistes de la ment inicien el seu discurs en el que se suposa que ha de ser una conferència d’experts sobre els temes abans esmentats, els fets comencen a adquirir una dimensió surrealista.

In Wonderland, Alicia Gorina, Teatre lliure, Grec 2019, Anna Alarcón

Anna Alarcón a In Wonderland. Fotografia: Raimon Rius

Quan l’Anna Alarcón entra en escena, comença la segona part de l’obra, en la qual l’actriu monologa sobre les obres de Gorina i sobre la seva participació en elles, mentre els psicoanalistes juguen un paper més aviat escenogràfic.

El llarg monòleg d’Anna Alarcón és d’una gran intensitat i adquireix un to dramàtic, sobretot quan repassa algunes escenes de la dramatúrgia de Gorina, com  per exemple la mort del bebè a «Blasted», o quan a «Ludovicus Carolus» mostra les vel·leïtats pedòfiles de Lewis Carroll.

El mèrit d’aquesta part de la representació, més enllà de la magnífica actuació de l’actriu, es troba en el fet que els creadors d’In Wonderland han sabut condensar-hi bona part de les reflexions que els psicoanalistes han fet al llarg de l’obra sobre la feminitat, la infantesa i adolescència, la violència, el risc i, clar, sobre el teatre mateix.

L’obra mostra també el sentit de la psicoanàlisi avui. S’afirma que aquest tipus de teràpia ha anat evolucionant des de Freud i que va molt més enllà de redescobrir la història del pacient per fer desaparèixer els símptomes i el seu sofriment. Els psicoanalistes relacionen la psicoanàlisi amb el teatre, ja que la ment té una estructura dramàtica. I els quatre terapeutes es mostren propers: juguen, representen situacions, fan broma, escolten pacientment, etc.

L’espectador, en entrar al teatre, a més del característic programa de mà, és obsequiat amb un preciós vocabulari en format de joc de cartes obra del dramaturg Albert Arribas, en què es pot trobar des de l’etimologia del nom d’Alícia fins al seu signe del zodíac, passant per l’explicació del gust de Gorina per les flors, que inunden tots els seus espectacles. Tot passat pel filtre d’una subtil ironia perquè, al cap i a la fi, com diu l’Anna Alarcón al final de la representació, «tampoc cal que en facis un gra massa, perquè això és un escenari».

L’obra es tornarà a representar del 7 al 10 de novembre al teatre Lliure de Montjuïc.

 

Enllaços:

Teatre Lliure; In Wonderland

In Wonderland. Teaser.

Programa de mà Grec 2019

 

 

Àrea: Mirades Etiquetat amb: , , , , ,