La història dels mussols d’Emil Nolde: amistat i saviesa

Anna Romagosa

Emil Nolde (1867-1956) és un dels pintors expressionistes alemanys més reconeguts. L’any 1927 va construir una casa a Seebüll, molt a prop de la seva ciutat natal, que després de la seva mort s’ha convertit en la seu de la Fundació Ada i Emil Nolde. La Fundació és enmig dels camps, molt a prop de la frontera amb Dinamarca. Comprèn un museu (situat en un edifici de nova construcció), el magnífic jardí dels Nolde i una casa d’hostes on val la pena quedar-s’hi a dormir per gaudir de la serenor i lluminositat del paisatge i passejar pel jardí quan els visitants del museu ja han marxat.

Passejant pel jardí em van cridar l’atenció aquestes simpàtiques òlibes de ceràmica, escampades per diferents racons. M’he interessat pel seu significat i història. Estan fetes en una fàbrica-taller que treballa de forma artesanal, situada a Niebüll, un poblet a prop de la Fundació.

El disseny de l’òliba es basa en aquest oli de 1946 que exposen al museu i que té per títol “El triomf de la saviesa”. Hi podem veure dos personatges animals, una guineu i una llebre, observant una òliba. Els grecs, que consideraven que el coneixement s’adquiria principalment per l’observació, van identificar el mussol, amb els seus ulls grans i rodons, com a símbol de la saviesa.

Curiosament, la mateixa composició la trobem en una altra sala de la Fundació, plena d’aquarel·les de format molt petit. Durant el règim nazi Nolde va ser acusat d’artista degenerat per les seves distorsions expressives, les influències de l’art primitiu i l’ús de colors intensos i poc realistes. Les seves obres, com les d’altres pintors, van ser confiscades. A més, li van prohibir pintar i estava sota una estreta vigilància policial. Això va comportar que deixés de pintar olis, que eren difícils d’amagar per l’olor que desprèn la pintura. Nolde va centrar-se en l’aquarel·la, tècnica que sempre li havia interessat i que ara li permetia continuar pintant de forma secreta. Aquests anys van ser molt productius. Les aquarel·les pintades durant la prohibició són de format molt petit, ja que tenia dificultats per aconseguir material; les va anomenar “quadres no pintats”. Hi podem veure éssers estranys procedents de contes i llegendes, personificacions d’animals, follets i figures estranyes. Algunes d’aquestes aquarel·les les va reproduir en format més gran o amb oli al final de la seva vida.

Amb l’esperança de protegir part de la seva obra de la purga dels nazis, Nolde va demanar als seus amics Frederik i Annie Gottlieb que li guardessin 150 aquarel·les de les que valorava més, i així es van salvar de la purga i de l’incendi que va patir el seu estudi de Berlín en els bombardejos de les forces aliades. La família Gottlieb es va veure obligada a fugir però no va abandonar les obres, sinó que es va endur a Suïssa les aquarel·les de l’artista.

Després de la guerra, Nolde va poder recuperar la seva obra guardada a la nova casa de Suïssa dels Gottlieb. Com a mostra d’agraïment va donar a cada membre de la família una d’aquestes aquarel·les. Frederik Gottlieb va triar l’aquarel·la d’un mussol, que per a ell representava la història de sacrifici, amistat i perseverança que havien viscut. Aquest mussol formava part d’una sèrie d’aquarel·les que l’artista havia pintat al zoològic de Berlín els anys 1923-1924, molt abans de la guerra. Així, el mussol es va convertir per a ells en un símbol de l’amistat.

Penso que la guineu i el conill del quadre del que he parlat semblen una parella enjogassada o que balla: es mostren units i representen l’amistat, alhora que admiren el “triomf de la saviesa” l’any 1946, immediatament després de la Segona Guerra Mundial.

 

Enllaços d’interès:

Fundació Ada i Emil Nolde: http://www.nolde-stiftung.de/en/

La Fundació Joan March va fer dues importants exposicions d’obres d’Emil Nolde els anys 1997 i 2000. En podeu llegir els catàlegs, molt ben il·lustrats, aquí:

http://digital.march.es/catalogos/fedora/repository/cat:111/PDF

http://digital.march.es/catalogos/fedora/repository/cat:88/PDF

Àrea: Mirades