Frontal d’altar a Santa Maria de Lluçà

Visitació. Frontal d’altar Santa Maria de Lluçà

En la mitologia evangèlica, d’acord amb Lluc, Elisabet està embarassada de sis mesos quan Maria, la seva cosina, la va a veure per si la pot ajudar. Maria al seu torn, acaba de quedar en estat. Tot és per obra de Déu. En veure Maria, Elisabet comprèn que també la seva cosina està embarassada. I la rep dient-li: “Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit del teu ventre. Tan bon punt he sentit la teva salutació l’infant ha saltat de goig dins de les meves entranyes”. En aquesta Visitació, si en fem una lectura més laica, podem dir que cadascuna és empàtica amb l’estat de l’altra. Elisabet intueix que la seva cosina està embarassada abans que ningú li‘n doni notícia. En té un coneixement intuïtiu. I l’infant dins seu, futur Joan Baptista, salta de joia en el ventre de la seva mare. En l’escena, doncs, hi ha joia, hi ha esperança. I una i altra les comparteixen.

En la iconografia romànica de les nostres latituds la Visitació de Maria a la seva cosina Elisabet és una escena molt representada. En tenim un exemple admirable al frontal de l’altar de Santa Maria de Lluçà, al Lluçanès. S’atribueix a un poc conegut i anomenat mestre pintor de Lluçà i hauria estat pintat devers els anys 1230-1260.

Al centre del frontal i dins d’una aurèola quadrilobulada hi ha la verge asseguda. Amb la mà dreta sosté la poma de l’arbre del coneixement, el fruit prohibit del Paradís. Amb l’esquerra sosté l’infant a la seva falda. A cadascun dels quatre cantons hi ha pintada una escena relativa al naixement de Jesús: l’Anunciació, l’Adoració dels Mags, la Fugida a Egipte i la Visitació.

Frontal d’altar de Lluçà

Aquesta darrera té un detall que crida especialment l’atenció del visitant: Maria i Elisabet s’abracen i estrenyen les galtes una contra l’altra de tal manera que comparteixen un ull: veiem dues cares i tres ulls. Res ens impedeix d’entendre-ho com a una il·lustració d’una mirada parcialment compartida, una manera d’expressar una certa coincidència en la manera de veure les coses. I per què no, de veure-hi amb la mirada de l’altra?

Alguns entusiastes sostenen que Picasso va visitar Lluçà durant la temporada que va passar a Gòsol, un poble del Bergadà no gaire lluny de Lluçà, i estan convençuts que es va inspirar en aquesta imatge per alguns dels seus retrats. Que se sàpiga del cert, no n’hi ha constància. Recentment el MNAC ha dedicat una interessant exposició sobre Picasso i el Romànic, art pel qual aquest pintor va estar molt interessat.

Una mirada parcialment compartida

L’original del frontal d’altar es pot visitar al Museu Diocesà de Vic. A la petita església de Lluçà n’hi ha una còpia en el lloc on hauria estat l’original.

Per a més informació vegeu el lloc web: http://www.museuepiscopalvic.com/ca/colleccions/romanic/altar-de-santa-maria-de-lluca-mev-4-10-11

Jordi Sala. MPPSM. Abril 2017

Àrea: Mirades