Congrés Internacional Bion 2020

Lloc: Edifici Vèrtex UPC - Plaça d'Eusebi Güell, 6 - Barcelona
Data / Hora: 31/01/2020 - 02/02/2020 / Tot el dia

«The intuitive mind is a sacred gift And the rational mind is a faithful Servant 
We have created a Society that honours the servant and has forgotten the Gift»
Albert Einstein
Quan se li va preguntar a Einstein sobre les seves motivacions per a la recerca, afirmà que la més profunda emoció és inspirada per la impressió de misteri:
… l’existència de quelcom que no aconseguim penetrar … de la bellesa radiant del món que ens envolta, accessible a la nostra ment tan sols en les seves formes més primitives, aquesta és l’emoció fonamental que inspira l’art i la ciència veritable … (Gleiser, 1997, p. 309).
Bion es va dedicar apassionadament a aprofundir en la bellesa i el misteri de la ment humana més enllà dels límits del temps i l’espai. I la manera de percebre l’abast dels fenòmens observats per la Psicoanàlisi, la intuïció com un mètode d’observació d’aquest camp: els sentiments com material primari per al pensament i el concepte d’infinit en psicoanàlisi.
 
“L’analista en sessió ha de decidir instintivament la naturalesa de la comunicació que fa el pacient”
(Bion 1965. 34)
 
Intuïció és un terme que Bion va retornar al vocabulari psicoanalític. Això va succeir al cap de dècades de desconfiança i aversió per part del moviment psicoanalític. Sembla ser que fou a causa de les dificultats de traducció de la paraula alemanya que usava Freud; i també per un detestable mal ús del terme a Alemanya, que esdevingué una vulgarització banal de la definició molt precisa realitzada per Kant.
La definició de Kant  (Anschauung) té precisió i àmplia acceptació; significa el contacte amb la realitat sense intermediar el pensament racional. Podem tenir en compte el ethos Kantià dels descobriments de Freud (que el mateix Freud va explicitar) i les cites específiques de Kant per part de Bion, per adoptar aquesta definició.
“Està clar”, escriu Bion, que “en psicoanàlisis la conversa pot ser un mètode de comunicació de pensaments genuïns”. Per desgràcia, les paraules poden ser usades de tal manera que són una representació ‘cosmètica‘ del pensament en comptes de ser el resultat del treball que implica el pensament” (Bion i Bion F, 1981). Bion aborda sovint aquesta naturalesa paradoxal entre llenguatge i veritat; l’expressió lingüística és el camí a través del qual es pot entrellucar la veritat, mentre que al mateix temps l’amaga i la tergiversa.
El creixement mental saludable sembla que depèn d’aquesta veritat igual com l’organisme viu depèn del menjar (Bion 1965). No obstant aquesta ‘veritat’ és més aviat una ‘veritat de pas’. Això vol dir que la veritat esdevé un sentiment dinàmic en relació al que té lloc en un determinat moment transferencial, que depèn més de la intuïció que de cap derivat de la percepció sensorial. No es tracta necessàriament d’una veritat empírica, sinó més aviat d’un sentit de veritat en un determinat moment.
Bion proposa la “capacitat negativa” per entrenar la nostra intuïció, ja que la realitat psíquica no té cap equivalència sensorial en la realitat externa, tan sols formes sensorials d’expressió. Algunes, com el llenguatge poètic, hi son més properes que altres. Bion considera que la memòria i el desig danyen la intuïció i la receptivitat. Fins i tot afirma que la voracitat sensorial és un atemptat contra la intuïció≪si la ment està ocupada per elements perceptibles pels sentits, en la mateixa proporció serà menys capaç d’intuïció≫.  Va designar l’àmbit del mite com un espai per a la intuïció i la imaginació:
Estic suposant que existeix un àmbit psicoanalític amb la seva pròpia realitat ─inqüestionable, constant, sotmesa a canvi tan sols segons les seves pròpies regles fins i tot si no les coneixem. Aquestes realitats són ‘intuïbles’ si disposem de l’aparell apropiat en un estat adequat per al seu funcionament. De la mateixa manera hi ha un mínim de condicions necessàries per al seu ús. Posat en relació a la Categoria C, aquesta activitat depèn de la presència d’una personalitat, una intuïció operativa, un mínimum de capacitat intuïtiva i salut intuïtiva. Les condicions en què funciona la intuïció són translúcides i opaques. Ja he assenyalat que les opacitats des del vèrtex del ‘intuïdor’ poden distingir-se prou per a rebre noms, per molt primitiva i defectuosa que en sigui l’atribució. I aquests son: memòria, desig i comprensió. Totes són opacitats que obstrueixen la ‘intuïció’. Per això he manifestat que el psicoanalista hauria d’entrenar la seva intuïció de manera que no resulti danyada per la intrusió de memòria, desig i comprensió.     
Tal alliberament d’opacitats no es pot portar a terme durant la Psicoanàlisi si la intuïció ja ha estat danyada, per manca de disciplina en qualsevol moment. Com més el psicoanalista es pugui apropar a l’objectiu d’alliberar-se d’aquestes opacitats ─ i sens dubte a altres ‘opacitats’ encara no identificables ─ amb més confiança pot descartar el fet que les seves observacions siguin degudes a una ‘equació personal’. Aquest és un fet ben conegut i uns dels motius pels quals ha de passar per l’experiència d’una anàlisi personal. El que no s’ha reconegut és la naturalesa efímera de tals assoliments psicoanalítics i la necessitat d’alliberar-se de memòria, desig i comprensió com una disciplina permanent, duradora i contínua.
Bion (1992 Cogitations, pg.3
15) 
 
És un gran plaer donar-vos la benvinguda a aquesta TROBADA INTERNACIONAL BION 2020 per aportar, compartir i descobrir intuïcions en un procés creatiu d’esdevenir. El programa que projectem consisteix en una primera sessió plenària com espai de diàleg entre tres ponents: un Psicoanalista (i compositor musical), un Filòsof i un Físic. Les dues sessions plenàries següents estaran formades per presentacions de treballs psicoanalítics
A més dels treballs individuals proposem també tallers dedicats a la introducció del pensament de Bion.
Antònia Grimalt

Àrea: Esdeveniments