En l’angle de la tarda

Esperança Castell

 

La celebració del centenari del naixement de Montserrat Abelló (1918-2014) inclou exposicions, recitals i conferències que es realitzen arreu de Catalunya.

En aquest article presentaré una de les iniciatives que vol ser un homenatge a Montserrat Abelló. Es tracta del llibre  “En l’angle de la tarda”[1], escrit per un grup de poetes, components del grup enVers [2].

El llibre “En l’angle de la tarda” va ser presentat en un acte entranyable realitzat al Pati Manning del CCCB el 9 de Maig de 2018.

A més del poeta Parcerisas, Jordi Muñoz va presentar l’ acte en nom de l’Escola d’ Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. També van intervenir-hi l’editor d’Ònix, Òscar Esquerda, i Mireia Farriol, que va parlar en nom del grup enVers. Els poetes van recitar dos poemes del llibre. Al final, Mercè Voltas va interpretar a la viola la cançó de l’Emigrant (lletra de Verdaguer i música d’Amadeu Vives). Ens va honorar amb la seva presència Mireia Bofill, la filla de Montserrat Abelló, que va dir unes paraules d’agraïment en representació de la família.

En el pròleg es llegeix: “Hem volgut escollir el vers de M. Abelló, en l’angle de la tarda, com a títol d’aquest segon llibre col·lectiu del grup enVers, en reconeixement a la poeta catalana, a la qual dediquem els nostres versos per tal com -des de la percepció i la creativitat particular de cadascú de nosaltres- tots sis ens hi sentim propers, en el fons i en les formes”.

Pati Manning

Cada un dels poetes hi contribueix amb deu poemes.

En l’angle de la tarda és un vers de “Verd sobre verd”, poema que Montserrat Abelló va incloure a“Memòria de tu i de mi”, publicat l’any 2006, just quan acabava de complir els vuitanta vuit anys:

Verd sobre verd
en l’angle de la tarda.
Transparències de vitrall sobre un cel clar,
talment de vidre.
I aquest sentir com tot
batega al voltant meu.
I fos una altra part de mi.

A continuació transcriuré un poema de cada poeta, que serà presentat en una nota al final del document. Cadascuna de les sis veus anirà precedida per un breu comentari sobre la participació de cada autor en el llibre. Seguiré el mateix ordre del recull.

 

Comença Alexandre Tornabell [3]. Els seus deu poemes constitueixen una unitat espiritual amb la poesia de Montserrat Abelló. El vincle que ell sent és vital i simbòlic, quotidià i estètic. Foc i sang a les paraules, llum i somnis al cor dels homes. Pensa que el poema que figura a continuació és el que representa millor el que vol dir i diu, el que no diu i la manera de dir-ho.

PARAULES DE SANG FREDA
O
ELS MOTS ROENTS

Vaig fer de la meva ànima
l’amiga dels meus somnis.

De la poesia, el camí
que traspassa les parets del límit.

De la paraula, un baluard
contra la guerra dels ingrats.

Vaig fondre el plom amb el mercuri i l’or
aliatge de metall viu, que creix
i suporta el temps a la meva mesura.

Sóc l’home que es rebel·là
contra un injust destí,
que construí un castell dins seu,
on els tres sers forjaren la seva unitat.

 

Esperança Castell [4] explica que els poemes que aporta són un diàleg amb M. Abelló, a partir dels ressons intertextuals que, en el moment de llegir-los, li han suscitat els seus versos. Els versos d’Abelló els escriu en cursiva al començament de cada pàgina. Del següent poema es pregunta: qui sap si M. Abelló, mirant els Andes, va tenir uns pensaments similars als que té l’autora davant de muntanyes més properes?

                                                                                                                                 Sento com si tingués algú arran de pell
                                                                                                                                                                               a frec de llavis.

A FREC DE LLAVIS

Tota la natura és un crit,
un formigueig de sensacions
que plana sobre la pell
en la plenitud del maig.

Necessito el silenci impossible
d’aquest capvespre, per retrobar-me
en la dringadissa alegre del prat,
en la remor opaca del riu,
en el cant divers de cada ocell,
en els lladrucs enfervorits del gos.

Les boires esponjoses oculten,
en els replecs de la muntanya,
les paraules que no ens diem,
que no em dic,
que s’aturen a frec de llavis.

Al costat de la finestra
el saüquer ha florit.

 

Josep Cuello [5] encapçala la seva contribució amb els versos de M. Abelló : De tu recordo/ la paraula viva,/ els llargs silencis (Memòria de tu i de mi, 2006). Segueix amb la següent divisa: Elles són les protagonistes. Com si la figura de Montserrat Abelló l’inspirés per escriure sobre persones molt properes. D’ell he triat el següent poema:

 AMB LLUM D’HIVERN, DE MIDA HUMANA

Josep Cueto, acte de presentació del llibre, En l'angle de la tarda, Montserrat Abelló

Josep Cuello recitant en l’acte de presentació del llibre

És transparent i travessat de verd
el capvespre en aquest mes del calendari.
Esgarriats en la bellesa dels camps lliures,
els camins ja no duen cap a casa,
ni sento la frisança del jorn que expira
quan als matins gelava i, en les tardes
fredes, atacono –com un joc– clofolla
amb serradures dins l’estufa.

Ella sargeix vora el quinqué,
i, enllà de la finestra, el vent
palpa la fosca sense descuidar-se
de cap herba. Amb el cor nou de trinca,
l’ infant contempla com batega un món:
encara el burro amb sàrries
i tanta gent que havia vist coses terribles.

Rere el vidre, la lluna darà pas a un dia curt,
amb llum d’hivern, de mida humana,
que no enlluerna i mostra lluny
tanta memòria, escrita en carn,
que la ventada escombrarà, si bé llavors,
vora el quinqué, ella sargia.

 

Marisa Olivera [6] inicia la seva contribució amb el vers de M. Abelló del recull “El blat del temps” (1986) : Avui les paraules/ no se’ns quallen a la boca./ Cauen com fulles, mortes,/ deixalles de sentiments/ i d’esperances. Se sent molt propera a M. Abelló quan aquesta diu que la veritat ha de ser a l’origen del poema, i que si no és així, el poema no val res. Marisa Olivera ho comparteix totalment.

D’aquesta autora he escollit el poema que ve precedit per un vers de Sylvia Plath, per tal de recordar que Montserrat Abelló fou una traductora excel·lent, que va fer arribar al públic català la veu de les poetes de llengua anglesa que ella admirava.

NIT DE LLUNA PLENA
A LA GRAN CIUTAT

                                                                                   The moon is no door. It is a face in its own righ
                                                                                                                                                   Sylvia Plath

Com puc abandonar-me al son
si et contemplo, lluna ferma,
mentre em mires a través dels vidres
de la meva finestra? Tu, Selene,
lluna plena i serena,
que vetlles obscurs edificis
i desvetlles els meus desficis.

 

Mercè Voltas [7] comenta que, molt abans de decidir participar en aquest llibre, ja havia llegit i admirat la poesia de M. Abelló, una de les poetes que l’ han influït. Els poemes que aporta els sent propers als temes i a la forma de la poesia de Montserrat Abelló.

La Mercè encapçala la seva part amb el primer vers de “Vida diària” (1963), que és el primer poema d’aquest recull de la poeta homenatjada:  Sura dins la fosca/ l’ala tènue/ d’una paraula en camí.  Voltas interpreta aquests versos com un anunci que ella fa de la seva necessitat d’escriure’s.

Mercè Voltas interpretant l'Emigrant

Mercè Voltas interpretant l’Emigrant. En primer pla veiem Mireia Bofill, filla de Montserrat Abelló.

De Mercè Volta elegeixo el poema de “Les veus”. El relaciona amb M. Abelló per la referència a una atmosfera d’intimitat amb harmonia i contrast, on hi surten elements i objectes quotidians.

LES VEUS

Aquella veu que et canvia de color
després del cafè del matí
–n’he tastat molts matisos–
i la veu distesa que xiuxiueja a cau d´orella
i la que dubta en sortir del teu món secret.
La veu que afirma convençuda,
sovint desafiant,
i l’enriallada que diu plasenteries.

Ben vives les teves veus, com ara.
No s’ho valen els missatges enregistrats.

 

Mireia Farriol [8] refereix  cinc temàtiques que creu importants en M. Abelló: amor, feminitat, exili, paraules i el pas del temps. Els poemes que presenta -explica- brollen del pòsit que li ha deixat la lectura de la poesia de Montserrat Abelló. Respecte de l’amor, Mireia Farriol creu que el llibre “Poemes d’amor” (2010) és una culminació de l’ expressió poètica del  que M. Abelló era capaç de viure: amb passió i intensitat. Un amor profund que s’expressa en tota l’obra de M. Abelló, ja des del primer poemari “ La vida diària”. És una veu que  es fa present en versos de gran intensitat amorosa envers els seus éssers estimats, absents o fràgils, com el seu fill petit. En M. Abelló, amor i vida son el mateix: la passió de viure i també l’ amor cap a la poesia. Mireia Farriol diu que els versos que ha escrit brollen dels lligams poètics que ha trobat amb M. Abelló. Naturalment, Mireia Farriol els ha fet des de la seva manera de fer poesia i també des del plaer de gaudir-ne.

El següent és un dels poemes d’amor que ha dedicat a Montserrat Abelló, que clouen el llibre “En l’angle de la tarda”.

I

No hi ha desencís
en aquest dia a dia.
Imagines cada nit
en el retir de la quietud;
penses el que estimes.
L’amor t’arriba en cada instant:
uns ulls tendres
que et demanen un somriure,
unes mans dolces
que acaronen els silencis.

 

Redacció de l’article : Esperança Castell

Les fotografies que acompanyen l’article han estat facilitades per l’autora.

 

[1] “En l’angle de la tarda”. Alexandre Tornabell, Esperança Castell Rodriguez, Josep Cuello Subirana, Marisa Olivera, Mercè Voltas, Mireia Farriol. Ònix editor (2017).

El dibuix de la coberta és de l´Alexandre Tornabell, fragment creat a partir d´un dibuix del 2000, titulat l´enigma de la forma. Guaix sobre paper.

[2] El grup enVers de poesía es va estrenar el desembre de 2015 amb la publicació del poemari “Cadències” (Ònix Editor)

[3] Alexandre Tornabell, (La Vall d´en Bas, Girona). Artista plàstic, profesor de l’Escola Massana. Coautor dels llibres de poesía “Mar a rems” (2012) i “Nusos Nus” (2013) i autor de “I per muralla els ulls (2016).

[4] Esperança Castell ( Sant Adrià de Besòs,1951) és metgessa, psicoanalista i consultora d’organitzacions. És autora dels llibres de poesía “Negre i Fi” (2011), “Flames a la Fosca” ( 2013), “Arrels a la Roca” (2016), “Blau argila” (2018). Coautora de “Trencadís” (2015)

[5]Josep Cuello Subirana(Manresa, 1948). Doctor en genètica, professor i escriptor. Es autor dels llibres de poesia “Qui és més bèstia” (2014) i “La pols que calla” (2017). En els darrers anys també ha publicat els assajos “El nom dels bolets” (2007) i “Passió boletaire” (2011), i la novel.laAigua molla” (2015).

[6] Marisa Olivera (Barcelona) Traductora, llicenciada en Filosofia i Ciències de l´Educació (especialitat Psicologia). Es coautora dels llibres “Mar a rems” (2012) i “Trencadís” (2015). Finalista del 25è Premi Miquel Martí i Pol (2014) de CCOO de Catalunya. Finalista del 34è Premi Montseny de Viladrau (2016). Primer premi del 24è concurs literari de Nou Barris, amb la trilogia Pregunto als rellotges (2012).

[7] Mercè Voltas (Vic). És filòloga i formadora de professorat. Músic, instrumentista de violí i viola. És autora del recull de poemes “Acústic” (2016) i finalista del premi de poesía Benet Ribas en la 51ª edició dels Premis Recvll de Blanes (2015).

[8] Mireia Farriol (Barcelona, 1943). Metgessa especialista en anàlisis clíniques i doctora en bioquímica. És autora dels reculls de poesia “Adagio, Allegro ma non troppo, Lento” (2013),Hágase según arte” (2014) i “Dies d’abelles i sabó” (2017). Ha guanyat els premis següents : Flor Natural dels Jocs Florals de Calella, Parlem de dos (2016); 1r premi del 28è concurs literari de Nou Barris, Selènic (2016) i 27è Premi Martí i Pol, Declaració de principis (2016).

 

Àrea: Mirades