El bosc blanc de Jaume Plensa

Jordi Sala

Isabella, de Jaume Plensa, 2015. Bronze

Jaume Plensa (Barcelona, 1955) exposa fins el 21 de gener a la Galeria Senda de Barcelona, escultures i dibuixos sota el títol genèric de El Bosc Blanc: una mostra de quatre escultures, una de basalt i tres de bronze, que s’acompanyen de vuit cares dibuixades, unes a les parets, altres sobre paper.

Les escultures i les cares dibuixades es miren, dialoguen, conviden a la reflexió com a “amigables enfrontaments entre el que es mostra i el que s’oculta, entre la petjada del passat i l’obertura cap el futur, entre la construcció natural i la creació per mà de l’home, i entre la vibració sonora i les esferes més íntimes del silenci”.

“No és una exposició petita, és una exposició íntima que demana estar sol. L’escultura és un camí de tu, cap a tu i amb tu”. La serenor que traspuen les escultures, representant noies joves, ulls closos, de caps allargats, els dóna un caràcter totèmic i espiritual, certament, que toca i convida a la introspecció.

Però, ¿no és aquest el cas de tota obra d’art? Una certa soledat és necessària en la contemplació de l’obra, per a deixar-se impregnar, atents a què desperta dins nostra la seva contemplació: sensacions que potser es condensin en pensaments i que en certa manera ens transformen.

Plensa explica que les tres noies blanques -fràgils cossos eterns- les va esculpir primer en fusta, com a motlles per a fer-ne la versió posterior en bronze. Però “la fusta és viva, es belluga permanentment i si la passes a bronze és com si fixessis un moment que ja no existeix”. Les esquerdes que la fusta va anar fent en el procés queden impreses en el bronze i són com un testimoni mateix del pas del temps i el seu efecte damunt la matèria orgànica, damunt la vida, com arrugues, clivelles, que ens recorden la fugacitat de la matèria i, per tant, de la bellesa mateixa.

Potser la bellesa sigui immortal, qui sap! La seva contemplació però és fungible.

Jaume Plensa, 2015.

 

 

 

 

 

 

 

 

Enllaços d’interès:

Diari ARA, 16 de novembre del 2016: Els fràgils cossos eterns de Plensa

Entrevista a Jaume Plensa: “Para hacer un buen arte hay que crecer como persona”

 

Brilliant Ideas: Artist Jaume Plensa

Àrea: Mirades