Diari d’un bebè. Presentació de la reimpressió del llibre a la SEP

Diari d'un bebè

 

 

Us podem oferir la reimpressió del Diari d’un bebè. Tot allò que l’infant veu, sent i experimenta de Daniel Stern en la traducció de Pere Folch. Aquest llibre, publicat el 1996 per Columna i ara en la col·lecció de Monografies, estava exhaurit des de fa uns anys. Ens ha semblat necessari tornar-lo a imprimir perquè el considerem un llibre bàsic, quasi de capçalera. S’adreça no solament a psicòlegs i psicoanalistes, sinó a tota persona que estigui interessada en una mirada nova i profunda sobre el desenvolupament infantil.

El dia 1 de desembre es va fer al local de la SEP la presentació de la reimpressió d’aquest llibre de Daniel Stern que s’havia exhaurit fa uns anys, i d’un nou llibre de la nostra col·lecció: Construir en la foscor, de Robert Caper (aquí podeu accedir a la ressenya).

 

Elena Fieschi va presentar aquesta reimpressió del Diari d’un bebè. És un llibre molt conegut i encara actual que narra tot allò que el nen sent i experimenta en la seva vida quotidiana a partir de les dues setmanes fins als quatre anys. Rellegir o llegir per primera vegada aquest llibre és una experiència que meravella, que desperta sorpresa, de la mateixa manera que el bebè es meravella en el descobriment del món i de sí mateix.

Mother's Love. Othon Friesz, 1914

Mother’s Love. Othon Friesz, 1914. Fotografia: Anna Romagosa

Fieschi explica que l’autor s’adreça al lector en unes paraules senzilles, però amb la saviesa de qui ha treballat durant anys amb infants i en recerca sobre el desenvolupament infantil. Les primeres paraules que trobem en obrir el llibre són una cita de Virgínia Woolf:

“[…] en part també perquè, en el meu passeig d’ahir, m’impressionava en adonar-me que aquests moments tan íntims del meu ésser es bastien en un rerefons, eren les parts invisibles i silencioses de la meva vida d’infant.”
(p. 11)

Les sensacions del bebè formen part d’aquests fets immaterials dels quals en parla Caper. Com posar paraules a tot allò que el bebè sent i experimenta quan encara no té paraules? Això és el que es proposa Stern en aquest llibre. L’autor ens diu:

“AQUEST LLIBRE ÉS EL DIARI PERSONAL d’un bebè anomenat Joey. És un diari que he inventat per contestar les preguntes que tots ens fem sobre la vida interior d’un bebè.”
(p. 13)

En aquest llibre podríem dir que hi ha un precursor del que Björn Salomonsson ens ensenya actualment en el sentit de la necessitat parlar amb els bebès en la teràpia psicoanalítica amb bebès i pares. Stern fa parlar el bebè Joey i en certa manera s’adreça -com Salomonsson- a la contratransferència, al bebè que està en nosaltres, quan es mostra convençut que en un moment de silenci les paraules de Joey toquen la nostra ànima més antiga.

Món petits, II. Wassily Kandinsky, 1922

Móns petits, II. Wassily Kandinsky, 1922

Stern com a psicoanalista i investigador amb els seus comentaris ens ajuda a entendre el que li passa a Joey i ens mostra els moments destacats en el desenvolupament infantil: a les sis setmanes, el món dels sentiments; als 4 mesos, el món social immediat, als 12 mesos, el món dels paisatges mentals, als 20 mesos el món de les paraules, i als 4 anys el món de les històries, quan el nen ja és capaç de construir la seva narrativa autobiogràfica.

L’autor s’adreça directament al lector, a la nostra experiència íntima i a la nostra experiència implícita: “Imagineu que cap de les coses que veieu o toqueu o sentiu no té noms o funcions i que teniu ben pocs records records lligats a elles. Joey experimeta els objectes i esdeveniments sobretot segons els sentiments que evoquen en ell.” (p. 25)

Elena Fieschi diu que en els primers capítols la veu de Joey és poètica: parla d’una clapa de sol que entra per la finestra en despertar, del ritme que imprimeixen les baranes del bressol darrera de les quals hi ha foscor… L’autor va treballar el concepte de percepció modal: des de molt petit el nadó té una connexió entre les distintes percepcions sensorials.

A poc a poc el Joey ja és un nen que va adquirint la seva pròpia veu i l’hem d’aprendre a escoltar. A partir dels 3 anys pot començar a explicar ell sol fragments de la seva història. Ho fa a la manera d’un nen, no d’un adult: en el seu relat no hi ha un temps lineal, una seqüència cronològica, sinó que els esdeveniments són fragments que es poden succeir segons les seves vivències emocionals.

Als quatre anys el diari s’acaba. En Joey ja no necessita traductors, ja pot expressar-se ell sol. La darrera frase del nen és:  “I ahir… i ahir és ara. Estic parlant amb tu.” (p.143)

La presentadora també va remarcar la interessant bibliografia del llibre, molt àmplia i organitzada per àrees d’interès.

COMPRAR

Ressenya: Anna Romagosa

Àrea: Llibres, Sin categoría