Consciència, estats de consciència i la seva negativitat

E. Castell
E. Fieschi
P. Folch
A. Grimalt
M. Silva


1. Introducció

La motivació d’aquestes notes deriva d’unes dificultats sorgides en la traducció d’alguns passatges de la literatura psicoanalítica, en llengua anglesa, de les darreres dècades.Les dificultats no radiquen només en la particular ambigüitat d’un terme difícil de transportar al català en un mot equivalent que contingui en ell mateix la pluralitat de significats del mot original i que impliqui, com el mot anglès, certes prioritats significatives.Més aviat podríem dir que l’escull amb el qual el traductor ensopega és la incomoditat de trobar en un mateix paràgraf , o fins i tot en una mateixa oració, dos mots de significació molt pròxima per als quals es fa difícil trobar-los-hi en català els mots equivalents que mantinguin la mateixa proximitat i a la vegada la mateixa distinció que en la versió anglesa. La dificultat s’exacerba quan ,paràgrafs més enllà trobem a l’original els mateixos mots acreditant una significació voluble en relació a les frases precedents. De vegades hem tingut tendència a traduir-los de manera diferent a la versió que n’havíem ja donat. Per a un bon enteniment serà millor que passem a exposar en concret les nostres vacil.lacions.

2.- Parar esment, adonar-se , ser conscient…

Les dificultats s’iniciaren en la traducció dels següents termes i expressions:

awareness- unawareness, to be aware-unaware

Les paraules i expressions angleses de significació veïna les confrontem així:

conscious–aware; to be conscious- to be aware

unconscious—unaware; to be unconscious-to be unaware

consciousness—awareness;

unconsciousness–unawareness

La nostra tendència espontània havia estat de traduir conscious per conscient i aware per adonar-se.Ja justificarem perquè ens decantàvem per aquestes opcions. Una dificultat en català es presentava en la substantivació de aware per awareness. El verb reflexiu adonar-se és de feixuga substantivació ;per això l’ adonar-se i el no adonar.se podien ser espontaniament substituïts, en la nostra versió catalana, per l’advertiment o l’inadvertiment o la inadvertència.

.Amb la nostra opció adjudicàvem a awareness una certa instantaneïtat de l’adonar-se i pensàvem que en el binomi freudià de percepció-consciència el situaríem més aprop del primer terme que del segon. També créiem que awareness anava vinculat a l’atenció: a) al parar esment,posar esmenta alguna cosa externa ; o b) venir a esment alguna cosa interna (acudir al pensament)

Així doncs, situaríem awareness aprop de la percepció.No tan aprop com Bion, a certs moments, quan en una mateixa pàgina de Second Thoughts (1967), comentant l’atac que el psicòtic fa a les seves propies funcions parla, de l’atac al apparatus of awareness, i unes línies més avall l’anomena apparatus of perception i encara més avall apparatus of conscious awareness

El nostre ús de aware i derivats per “adonar-se,advertir”, etc ens feia pensar, a posteriori, que ens havíem inclinat, potser una mica irreflexivament, a atribuir a aware i als seus derivats substantivats o negativitzats (awareness, unawareness,unaware) una qualitat possibilitadora de la consciència,( pròxima a la atenció) o potser una condició necessària perquè el reconeixement conscient es consumés.Cal dir tot seguit que això es desmenteix en aquells casos en què de manera ben explicita se`ns diu que podem ser conscients sense advertir-ho, sense adonar-nos-en, sense adonar-nos del procés que motiva o precedeix l’estat de consciència (to be conscious but unaware). Tanmateix podíem traduir decididament, textos com els que a continuació extractem en els quals aware i els seus derivats estaven més aprop d’un simple advertiment perceptiu que d’un estat de consciència.

Els exemples de la literatura psicoanalítica dels darrers anys assenyalen la dificultat d’una traducción mínimament unívoca dels termes problema abans contrastats:

a) It needed the discovery that it was possible not to believe to discover that I had a belief and did not know a fact.It is the shift from thinking one knows a fact to realising that one has a belief which is linked to self-awareness

(Ronald Britton 1998- Belief and Imagination, p.14. En la versió catalana del llibre (Ronald Britton,,2005- CREENÇA I IMAGINACIÓ, Ed. Viena, Antònia Grimalt ho tradueix així: ‘Necessitava descobrir que era possible no creure per descobrir que havia tingut una creença i que no coneixia un fet.El canvi des de pensar que un coneix un fet a adonar-se que allò que té és una creença, va lligat a la consciència d’un mateix…’.

Aquí , en la versió catalana de l’obra, la traductora s’ha decidit per donar a self-awareness el valor de “consciència d’un mateix” que és l’expressió que empraríem espontaniament en la conversa si no estiguéssim pendents de la diferenciació entre to be aware i to be conscious. En el nostre exemple, advertir, adonar-se que el que créiem no és un fet sinò una creença (com afirma Britton) és en rigor una auto-observació del món intern, un coneixement , una percepció del propi estat psíquic o un estat de consciència, de consciència de sí mateix?

.

  1. a la página 65 del mateix llibre hi trobem la frase “…through .my interpretation of his dreams his self-awareness was coming from outside not inside.

a través de les meves interpretacions aconseguia que la seva autoconsciència provingués de fora i no de dins”

Les vacil.lacions en la traducció podrien donar lloc a una sèrie d’alternatives: “…amb la meva interpretació dels seus somnis l’advertència de sí mateix?, l’adonar-se de sí mateix?…,o la consciència de sí mateix?)….venia de fora i no de dintre

  1. l’exemple següent l’extractem d’un text de Michael Feldman(2004) “Supporting psychic change.Betty Joseph”.. En ell M.Feldman escriu (pàg.21)comentant el treball de Freud (1937) Anàlisi terminable i interminable: “in the course of the work of analysis, one may become aware of a force which is defending itself by every possible means against recovery and which is absolutely resolved to hold on to illness and suffering”

En aquest context, ja no estem tan segurs de traduir “one may become aware of a force…” per pot arribar a adonar-se d’una força que es defensa amb tota classe de mitjans contra la recuperació i que està absolutament decidida a agafar.se a la malaltia i al sofriment..” D’una manera espontània tendiríem a traduir “ aware” per fer-se conscient. El registre de la tendència autodestructiva del pacient no s’ha fet tan puntualment com en altres passatges i suposa un seguit d’impressions que ens han afectat a diferents moments del tracte amb ell i que han desembocat a la noció conscient de la seva autodestrictivitat

Hem seleccionat aquest exemple que reflecteix aquesta experiència continuada a la contratransferència d’una actitud del pacient que es fa observable a moments puntuals en el curs de la sessió o que sense percèbre-la puntualment ens deu impactar de forma acumulativa a través de diferents expressions i actituds professades en un i altre moment de la teràpia; ens afecten encara que no es facin evidents . Podríem dir que l’analista va adonant-se, va advertint amb un cert astorament aquesta vinculació tan sòlida amb el sofriment que el malalt professa encara que no el sorprengui en una expressió puntual i nítida d’autopunició..Es una vivència reiterada que fa entendre a l’analista la tenacitat de la defensa masoquista. I potser afegiríem que amb aquest continuat adonar-se de la distorsió defensiva del pacient l’analista té una consciència cada vegada més aprofundida del transtorn.

En contrast amb aquesta seqüència reflectida en el passatge transcrit l’analista en la seva reflexió sobre el pacient o en presentar-lo en una comunicació clínica por tenir una noció ben perfilada de l’estructura del seu analitzat i de la predominànça d’una o altra de les seves defenses. I es pot donar el cas de que aquesta consciència de l’estat i el funcionalisme psíquic del pacient no es raoni ni es justifiqui satisfactoriament amb unes dades precises,amb el record per exemple de passatges clínics on l’acompliment en l’ara i aquí del sistema defensiu hagués saltat a la vista ,hagués estat objecte d’un adonar-se’n puntual, d’un precís advertiment per part de l’analista. Això ens sembla correspondre al que sovint veiem descrit d’un estar conscient sense adonar-se, pensem nosaltres, de la precisa dinàmica interna del pacient. One is conscious but not aware of it dirien els anglesos.

  1. Però en moltes altres circunstàncies ens adonem conscientment de fets externs o interns, cosa que els autors anglesos ho recullen en expressions com la que citem a continuació, extretes de WHO’S WHO?, de Ignes Sodre 2004,pàg.63…) : “…but it is clear that the objects involved) in this interchange are in fact kinder and saner and that she is consciously aware of her need…” que traduïm així : “però és evident que els objectes que han evolucionat en aquest intercanvi són de fet més gentils i tendres i que ella s’adona conscientment de la seva necessitat…”

3.- Consulta a Freud.-

Amb aquests i altres exemples ens semblava que aware, awareness,etc. tenien respecte de conscient,i encara més de consciència, un valor d’antecedència, de condició més que de coïncidència.Si no ens adonem d’una cosa, d’un fet extern o intern, com fer-la conscient? Altres textos, però, ens indicaven que l’autor no establia diferències entre to be aware o to be conscious .Aquí toquem la qüestió de la percepció subliminar, noconscient..Freud s’inquietava amb els termes paradoxals d’una consciència inconscient. Ell s’havia referit a les contradiccions terminològiques i les reprovava decididament però no va resoldre la indistinció que les condicionava. En el seu treball de 1912 publicat orginalment en anglès sota el títol : A Note on the Unconscious in Psycho-Analysis(S.Ed. .Vol XII). Freud considera que les idees o representacions poden estar presents a la consciència .O poden estar presents en la nostra ment però absents de la consciència.En aquest cas podem dir que són inconscients (aquí situa doncs continguts reprimits i continguts latents-preconscients dins de la categoria d’inconscients.). D’altra banda pensa que s’ha de considerar conscient la representacio que està present a la consciència i de la qual ens adonem (“of which we are aware”).Diu que si els filòsofs ja troben dificultats en acceptar l’existència d’idees inconscients,encara sembla més objectable l’existència d’una consciència inconscient:

Parlant de l’actualització de l’ordre post hipnòtica , diu que es va fer activa en la ment de la persona que havia estat sotmesa a hipnosi i que es va transposar en acció “as soon as consciousness became aware of its presence” és a dir tan aviat com la consciència va remarcar (o es va adonar) de la seva presència. En aquest paràgraf sembla que la consciència pot enfocar tal o qual contingut o adonar-se,remarcar,notar tal o qual representació.Aquí gairebé diríem que awareness és una funció de la consciència.

En aquest text el terme aware- unaware apareix tres o quatre vegades i hem tingut interès de contrastar aquest original anglès amb la versió alemanya que Freud va fer,o va revisar, amb posterioritat.

El text alemany porta per títol Einige Bemerkungen über den Begriff des Unbewussten in der Psychoanalyse.(G.W.-VIII).

Es refereix en el mateix treball a l’abús que s’ha fet de la paraula “consciència” i pensa que no es correcte parlar d’una “consciència de la qual el seu subjecte no s’en adona (aware).

També trobem expressions que ens sorprenen menys però que inclouen en certe manera la paradoxa de l’activitat inconscient de la consciència.Considerem per exemple aquests termes:

unconscious perception (not brought onto awareness- ( de Massi , 2000, pag.7)

-penso que aquí no s’ha explicitat prou el sentit : no seria una percepció que ha esdevingut inconscient per l’oblit o la repressió, sinò una percepció de l’inconscient, tan diferent de la percepció corresponent al sistema percepció-consciència.. No es tractaria d’un defecte de registre conscient sinò del fruit d’una activitat del que anomenem inconscient funcional.

També ens va interessar confrontar aquest text de Freud (escrit originalment en anglès, amb la versió alemanya a fi de veure com traduia en alemany aware- unaware.

En el text anglès aware apareix quatre vegades:

  1. (SE. –XII- p.260)- “…let us call” conscious” the conception which is present to our consciousness and of which we are aware…

El text alemany tradueix “we are aware” per “wir wahrnehmen”, és a dir “nosaltres percebem”

  1. Al següent paràgraf de la versió anglesa trobem: “…an unsconscious conception is one of which we are not aware…2

El text alemany resa: “…Eine unbewusste Vorstellung ist dann eine solche ,die wir nicht bemerken.”.Aquí “we are not aware” es tradueix no per percebre sinò per “adonar-se,notar, parar esment”.

  1. A la pàgina següent trobem la frase: “…as soon as consciousness became aware of its

presence”, frase que l’alemany tradueix per “…sobald das Bewusstsein ihre Gegenwart

bemerkt hatte, és a dir “així que la consciència es va adonar(va notar) de la seva presència”

  1. Finalment,a la pàgina 263 de SE. hi trobem : “ a consciousness of which its owner

himself is not aware-“ que fa dir a la versió alemanya “ein Bewusstheit von dem sein Besitzer nichts weiss”. Aquí l’alemany tradueix not aware per no saber( “una consciència de la qual el subjecte (literalment :el seu amo) no en sap res.”

Rellegint altres textos de Freud , trobem que en ocasions to be aware correspòn a la traducció alemanya de erfahren que equival a “experimentar,saber”. Així, per exemple, a “Trauer und Melancholie” –(GW.-X,p.445) hi trobem :”…was das Bewusstsein von der melancholischen Arbeit erfährt..” que la versió anglesa (SE. XIV-p.257) tradueix per “…what consciousness is aware of in the work of melancholia..”. Aquí altra vegada la consciència és capaç d’experimentar,de verificar (erfahren correspon a experimentar,sentir,assabentar-se).López Ballesteros tradueix,en aquesta ocasió “erfährt” per “averiguar”.(“lo que la conciencia averigua de la labor melancólica”)

Aquests exemples extrets dels textos freudians ajudaven a pensar que aware, awareness tenien tenien respecte de conscient,- i encara més de consciència-, un valor d’antecedència,de condició més que de coïncidència.Si no ens adonem d’una cosa, d’un fet extern o d’un estat de la ment, cóm fer-la conscient?. Volem dir que to be aware implica una certa instantaneïtat de l’adonar-se i que en el binomi freudià de percepció-consciència el situaríem més aprop del primer terme que del segon amb aquest caràcter de precedència abans esmentat . També créiem que awareness anava lligat a l’atenció : a) al parar esment, posar esment a alguna cosa (externa), o b) venir a esment alguna cosa (interna, acudir al pensament)

4.- L’ Inconscient, ahir i avui

Les aportacions de les neurociències, dels filòsofs de la ment i, en psicoanàlisi, els treballs matricials de Bion i les copioses elaboracions que han suscitat, han modificat molts conceptes referents a l’organització, estructura i funcionalisme de la realitat psíquica; afecten la nostra concepció d’avui sobre processos com la percepció, memòria, atenció, qualitat dels continguts inconscients, vies d’evocació i conscienciació, etc.Aquesta profusió de novetats, tant en la consideració dels fets clínics i d’alguns dels seus substractes objectivables com en les elaboracions teòriques , més o menys distanciades de la vella metapsicologia, no sempre han trobat una terminologia específica i sovint el vell lèxic ha servit per a significar de manera poc nítida i diferenciada els nous coneixements.D’aquí pensem que en deriva l’excessiva ambigüitat d’alguns termes i en particular els que han motivat aquestes notes:unconscious, conscious, consciousness, aware,awareness,unawareness, etc.

Encara que en molts passatges dels textos psicoanalítics trobem una certa confirmació del caràcter precís,focal, -instantani o progressiu- de awareness, del to be aware, (que hem tendit a traduir per adonar-se,advertir,reconéixer), ben diferenciat del caràcter més global,potser més estable i per tant menys puntual de la consciència i la qualitat de conscient, no sempre els autors confirmen una regularitat en la diferenciació i poden emprar un i altre terme -aware i conscious – en un sentit del tot invers al que ara esmentàvem, com assenyala Franco de Masi (2000, pàg.7) quan afirma que “…els termes unconscious i unaware,tot i referir-se a diferents realitats i funcions, s’usen com a sinònims…”. (el subratllat és nostre) El text no és massa explícit en aquest punt i un es pregunta a quines realitats i a quines funcions l’autor vol referir-se.

Aquest problema de diferenciació o coincidència de conscious i aware se’ns va fer encara més palesa ,en trobar l’expressió bioniana de conscious awareness.L’expressió venia a trasbalsar la consistència del nostre esquema referencial.Si es fa menció d’un ‘adonar-se conscient’ , la implicació del seu oposat,- un ‘adonar-se inconscient’ ens semblava incompatible amb aquella suposada intencionalitat de l’atenció , suposat precedent de l’ adonar-se.

També López Corvo (2002,pàg. 104) reconeix que sovint conscious i aware es confonen amb poc rigor i que el terme bionià de conscious awareness és de traducció problemàtica. Ell sembla decidir-se pel terme de ‘conciencia alerta’, cosa que acosta novament awareness a la funció exploradora de l’atenció, que ja assenyalava Freud (1911b). Pero López Corvo diu que el terme de awareness invoca una penombra de significats: saber, conciència alerta,adonar-se..I això ens recorda que també nosaltres hem trobat en certs contextos els termes anglesos de unaware- unawareness que semblaven indicar molt explícitament ignorància o desconeixement.

Pel traductor conscious awareness deixa entendre que no tot awareness és conscient però sí que tota unconscious awareness suposa inconsciència… o un contrasentit.O, potser no?.Potser una estat d’inadvertència ,de no adonar-se, no arriba a destorbar l’arribada abrupta o subtil d’un contingut inconscient reprimit, escindit, oblidat o simplement dormitant en l’àmbit extraverbal de la memòria implícita.Cal pensar en el sentit que retroba l’expressió des de l’òptica de la neurociència

( J.Coderch 2006).L’altre possible significat de l’expressiò unconscious awareness deriva de la capacitat de l’inconscient d’adonar-se, de ser aware( que no és obviament l’inconscient dinàmic,reprimit, de Freud-).-Awareness seria doncs una funció o facultat de l’inconscient.

Tanmateix, i seguint el suggeriment de de Masi,sembla plausible que una diferenciació de funcions ens ajudaria a precisar el valor que assignem a unconscious i a unaware.En aquesta diferenciació funcional les neurociències ens poden ajudar a precisar matisos en les funcions dutes a cap a través de diferents circuits cerebrals que treballarien amb més o menys independència. Però encara caldria concertar, en les delimitacions lèxiques, els diferents sistemes epistèmics que són propis de la psicoanàlisi,la fenomenologia,la filosofia i les neurociències.

El traductor dels textos d’avui es trobarà amb els següents trencacolls

Conscious awareness (Bion, 1967) ————- Unconscious awareness (Rhawn Joseph, 2oo )

I també

unaware consciousness (de Masi, 2000)

unaware [function of emotional] awareness

conscious but unaware unaware memory

També trobem expressions que ens sorprenen menys però que inclouen en certa manera l’aparent paradoxa de l’activitat inconscient de la consciència i, d’altra banda, l’activitat funcional de l’inconscient. .Considerem per exemple aquests termes:

unconscious perception not brought onto awareness- ( de Masi , 2000, pag.7)

-pensem que aquí no s’ha explicitat prou el sentit : no seria una percepció que ha esdevingut inconscient per l’oblit, la repressió o la impossibilitat de memòria explícita sinò una percepció per part de l’inconscient, tan diferent de la percepció corresponent al sistema percepció-consciència.. No es tractaria doncs d’un defecte de registre conscient sinò del fruit d’una activitat perceptiva d’aquest inconscient .

En aquest treball tan referit, de Masi(2000, p. 4), en tractar d’aquesta percepció emocional inconscient parla d’uns components inadvertits de les percepcions emocionals..Seguint el fil del seu pensament ja no és tan xocant la idea d’una unaware function of emotional awereness (op.citat, pag. 7), que P.Folch va traduir amb poca convicció per ‘una funció inadvertida del registre emocional’ (vegi´s traducció del treball que estem comentant ,inclòs a UN LLENGUATGE PER A LA PSICOSI, 2007, CAP. 5. eD.Grup del Llibre-Barcelona)

Més planeres semblen les expressions que es refereixen a una percepcio emocional inconscient i dels quals parla de Massi((2000, pàg. 4) com d’uns unaware components of emotional perceptions .

Bion ens ha fet distingir l’inconscient reprimit d’un inconscient funcional transformador,simbolitzador,de potencialitat onírica ,l’activitat del qual (funció alfa,generació progressiva de sentit,síntesi conceptual,etc.) és definitivament unaware; i aquesta unawereness,tindria una significació més pròxima a ignorància davant l’incognoscible..

Alguns d’aquests dubtes de traducció podrien mitigar-se si tenim en compte la capacitat perceptiva d’aquest inconscient funcional de Bion, cada vegada més confirmat per la neurobiologia.

i tal vegada prefigurat en Freud(1915) quan parla de la comunicació inefable d’inconscient a inconscient al qual li suposa naturalment una capacitat receptora i emissora..

5.- El misteri de la consciència.-

Les dificultats lèxiques que s’evidencien en la traducció d’expressions com to be aware i derivats (substantius i adjectius) depenen també de dificultats en la delimitació dels conceptes corresponents. Aquest és el cas del fenòmen de la consciència , que com ens recorden Laplanche i Pontalis (1967) Freud considerava en els seus darrers escrits (1938), en el capítol 4 de Esquema de la Psicoanàlisi que la consciència és ‘un fet incomparable que s’oposa a tota explicació i descripció’. I encara més tard, el mateix 1938 en Algunes lliçons elementals de Psicoanàlisi, en un manuscrit inacabat insisteix en la qualitat accidental del fet conscient,com una qualitat passatgera del psiquisme. Això no suposa un menyspreu de la importància de la consciència.En les seves darreres ratlles del manuscrit hi llegim: “…no volem dir que la qualitat de la consciència hagi perdut per a nosaltres la seva importància…segueix sent l’unica llum que ens il.lumina i guia en les tenebres de la vida psíquica…”

La psicoanàlisi ha pogut investigar amb més convicció els processos de corporalització d’un contingut mental (símptoma de conversió) que el procés invers de com un estat cerebral es fa representació.

Pero cap de les posicions adoptades respecte del nexe ment-cos: dualistes, monistes o emergentistes -,han pogut explicar aquest trànsit de la quantitat a la qualitat, , és a dir des de l’estimul sensorial a la representació.

I per molt que diguem que la vida mental és inconscient i només lacunarment conscient, també és cert que si l’inconscient s’expressa a cada moment en l’estat corporal, en la cenedstèsia, en el benestar o malestar dels nostres estats d’ànim, els continguts de l’inconscient romanen com una creença i els minoritaris continguts conscients són en canvi una successió inestroncada d’experiència subjectiva mmediata

Comentaris finals

En tancar aquestes notes es podria pensar que els interrogants que queden pendents només podrien ser adequadament aclarits amb una concertació de lèxics d’almenys tres disciplines diferents :la psicoanàlisi, les neurociències i la filosofia.En efecte totes tres empren i argumenten amb els conceptes de consciència, d’estats, de nivells de consciència, gènesi del procés de conscienciació, funcions més o menys elementals que desemboquen a l’actualització del fet conscient. I també una i altra disciplina s’ocupa de les variants defectives de la consciència, de les seves parcel.lacions i de les facilitats o dificultats en conjuntar-les.Malgrat aquestes coïncidències és també obvi que estem parlant de tres universos diferents de discurs, dificilment homologables amb rigor. Ja seria molt que en l’univers de discurs psicoanalític aconseguíssim una congruència satisfactòria entre experiència clínica i el model de la ment que anem perfent en la nostra continuada elaboració.

La pretensió d’aquestes notes s’ha limitat a encarar dificultats molt precises en la feina del traductor ,dificultats que s’alleujarien si almenys des de l’òptica psicoanalítica puguéssim delimitar amb més rigor tant el concepte de consciència com el de les funcions parcials que la composen o les funcions contigües o prèvies que ajuden a edificar-la . Aquesta no era la finalitat d’aquest treball.Però ja amb aquestes darreres afirmacions ens precipitem sense pretendre-ho a favor d’una visió de la consciència com un epifenòmen resultat d’un entramat de funcions. I un epifenòmen de complexitat creixent,sempre perfectible. Es allò que referim en parlar de graus de consciència que potser començarien per un adonar-se. Adpnar-se d’una fantasia és diferent que pensar-la …Graus de consciència, progressió en el camí del coneixement i de la consciència sembla que en la pluma de diferents autors marquen la seqüència de la ‘awareness’ a la’ consciousness’. Es allò que es produeix en els bons moments del procés analític: ajudem al pacient a pensar en ell mateix i en el que realment passa en la seva ment. I això és fomentar la consciousness, que seguint J. Laplanche (1989) traduim per ‘consciencialitat’

Bibliografia

Britton, R. (1998) Belief and Imagination– The New Library of Psycho-Analysis- London

“ (2005) Creença i Imaginació- Ed-Viena-Barcelona

Coderch, J. (2006) Pluralidad y Diálogo en Psicoanálisis . Herder, Barcelona

Feldman, M. (2004) Supporting psychic change: Betty Joseph in IN PURSUIT OF PSUCHIC CHANGE,-The New Library of Psychoanalysis- London

Freud, S. (1911) Formulations on the two principles of mental functioning- SE.Vol. XII

((1912)A note on the unconscious in Psycho-Analysis, Vol XII SE

(1913) Einige Bemerkungen über den Bgriff des Unbewussten in der Psychoanalyse

GW- 1948

(1915) The Unconscious, SE. Vol- XIV

(1917) Trauer und Melancholie, GW- -Vol. X

“ “ Mourning and Melancholia, SE- Vol XIV

“ “ La aflicción y la melancolía- Obras Completas . Vol I- Biblioteca Nueva

(1938) An outline of Psycho-Analysis, SE. Vol XXIII

(1938) Some elementary lessons in Psycho-Analysis – S.E. Vol. XXIII

Laplanche, J. (1989) Terminologie raisonnée, in TRADUIRE FREUD, PUF- Paris

Laplanche, J., Pontalis , J.B. (1967) Vocabulaire de la <psychanalyse, PUF- Paris

López Corvo, Rafael E. (2002) Diccionario de la Obra de Wilfred R. Bion, APM –Biblioteca Nueva

Madrid

De Masi, Franco (2000) The Unconscious and Psychosis, Int. Journ. Of Psycho-Anal-Vol. 21.

“ (2007) L’ Inconscient i la psicosi, in Paul Williams, ed. UN LLENGUATGE

PER A LA PSICOSI- Grup del Llibre- Barcelona

Sodre, Ignés (2004) Who’s who, Int. Jour. Of Psycho-Anal. , Vol. 25

Aquest article es publica al web per gentilesa de la Revista Catalana de Psicoanàlisi, i va aparèixer en el volum XXVI / 1 de l’any 2009.

Àrea: Lèxic