Com reaccionem davant de la incertesa sociopolítica actual?

Eileen Wieland

Les notícies de la primera setmana de setembre d’aquest any 2022, mentre anem sortint del parèntesi estiuenc, ens impacten per la seva gravetat.

Tenim per una banda, la informació que ens donen els medis de comunicació del context internacional:

  1. La central nuclear de Zaporíjia no reuneix les condicions de seguretat necessàries per evitar un desastre nuclear d’acord amb la Comissió d’Experts de la OIEA.
  2. Turquia anuncia que pot envair per sorpresa Grècia. Segons les declaracions del president Erdogan: “Quan arribi el dia i l’hora, farem el que s’hagi de fer, podem arribar de sobte qualsevol nit”.
  3. Xina, Rússia i la Índia inicien maniobres militars conjuntes.

    Parc natural de Doñana. Agost 2022

  4. Els glaciars suïssos s’estan desgelant per efecte del canvi climàtic. Segons els experts, si es manté aquest ritme cap el 2090 no hi haurà aigua a Europa.
  5. La llacuna més gran del Parque de Doñana s’asseca amb conseqüències nefastes per a l’ecosistema d’aquella zona.
  6. La crisi energètica es fa evident a Europa, com a conseqüència de la guerra d’Ucraïna i del canvi climàtic.

D’altra banda, dues notícies locals reclamen la nostra atenció:

  1. El 22 de juliol es fa a Vilassar de Mar una gimcana sexual per a participants de 11 fins a 30 anys.
  2. Un mes més tard, el 23 d’agost, a Mollet del Vallès s’organitza una cursa de nens a partir dels 12 anys amb roba interior patrocinada per una botiga eròtica i una condonaria. Una competició en la que els pares participaran igualment després.

Francisco de Goya. Estragos de la guerra. (1810)

Com podem entendre aquestes notícies aparentment tan dispars?

Com podem processar la intensa ansietat d’aniquilació de la vida humana per un desastre nuclear i/o l’escalfament global?

¿Quines defenses, com a col·lectiu social, fem servir per mitigar aquest terror que ens sotja de manera persistent des de fa ja bastant temps?

Em pregunto si aquests esdeveniments locals, a Vilassar i a Mollet, no són altra cosa que l’expressió d’una excitació erotitzada com una de les possibles estratègies per mitigar aquesta ansietat col·lectiva. Segons la proposta que estic fent, penso que no és cap casualitat. No són esdeveniments aïllats, sinó exemples flagrants d’una activitat col·lectiva excitant, eufòrica i de negació per apaivagar la intensa ansietat que ens envaeix davant de tanta incertesa social actual.

Des d’una comprensió psicoanalítica dels processos inconscients tant individuals com grupals, l’erotització és un recurs defensiu per amortir les ansietats de pèrdua, els temors profunds de buidor, aniquilació i fragmentació que habiten en el nostre psiquisme i que en les circumstàncies actuals estan més presents.

Paula rego. Mist IV. (1996)

El recurs a l’erotització

és una eina extraordinària per evitar l’apropament a experiències doloroses inevitables i necessàries per estimular la nostra capacitat de pensar.

Les conseqüències de l’evitació anul·len la possibilitat de fer-nos conscientment responsables en el camí treballós de trobar solucions beneficioses, creatives, reparadores de la situació social en la que estem immersos.

El jovent, entenent que parlo del període que va des de la infància a la maduresa, és blanc de les conseqüències dels canvis socials en l’organització de la família, el lloc per excel·lència on es construeixen els futurs adults.

L’erotització prematura a través de diferents mitjans segresta el passatge d’una etapa necessària per al desenvolupament de l’aprenentatge, la capacitat de socialitzar, el respecte mutu, la construcció de valors. Cadascuna de les etapes del creixement de l’ésser humà fins arribar a la maduresa, són etapes essencials que han de tenir l’oportunitat de transcórrer adequadament sense interrompre la seva evolució natural. És un segment de població cap a la que fàcilment es poden traslladar maneres no saludables de fer front emocionalment als reptes actuals.

Alhora és un segment de població molt atractiu pels grans negocis, clients que es converteixen en “mercaderies interessants”. ¿O és que interessa a les polítiques neoliberals tenir una generació futura d’adults manipulables i acrítics que no poden qüestionar ni preguntar-se per l’esdevenir de la nostra evolució com a part integrant d’un ecosistema fràgil i vulnerable?

 

 

Eileen Wieland

Psicoanalista (SEP-IPA)

Membre del Grup de Treball “Psicoanàlisi i Societat” del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya.

Barcelona, setembre 2022

Vols que t'avisem quan publiquem un altre article?

Àrea: Mirades Etiquetat amb: , , ,