Archie Roach, Took the children away. Quan la música traspassa fronteres

Archie Roach: Charcoal Lane.

Archie Roach: Charcoal Lane. Portada del disc

Antoni Falcó

 

Hi ha cançons que depassen les fronteres on van ser creades i que escoltar-les genera sentiments universals. És el cas de Took the children away, del cantant australià d’origen aborigen Archie Roach. Amb una melodia melancòlica i una lletra senzilla i contundent crida l’atenció des del primer moment i condueix a cercar-ne la gènesi i les circumstàncies que envoltaren la seva composició:

This story’s right, this story’s true / I would not tell lies to you

Aquesta història és certa / aquesta història és veritat / no et voldria mentir

Com és sabut, els aborigens eren els únics pobladors d’Austràlia abans de l’establiment dels anglesos a finals del segle XVIII. La història de la colonització del continent no és pas més exemplar que d’altres que coneixem. En un llibre actual de cuina aborigen australiana es pot llegir la següent versió dels fets[i]:

Piquen a la porta. Obres. Hi ha un estranger, agradable, prou agradable; diu que està mirant al voltant del barri buscant un lloc per viure. L’invites, li fas un te. Ell continua el seu camí.

Un temps després apareix de nou a la porta. Aquesta vegada amb uns amics, l’aspecte d’alguns dels quals no t’agrada. Amb certes prevencions els invites a entrar. De mica en mica es van apropiant de casa teva. Pensaves que només volien fer una volta, però és obvi que no volen marxar.

Porten els seus propis aliments, ocupen totes les habitacions, llencen els teus mobles, obstrueixen les canonades i ho destrueixen tot. Acabes dormint al pati del darrere. S’han quedat a càrrec de tot. Podries anomenar-los els convidats no invitats.

I acaba:

 (…) Això és més o menys el que va passar al que ara anomenem Austràlia quan hi van arribar els primers europeus. És una al·legoria que tanmateix no descriu l’impacte i la devastació que la invasió europea va significar per als aborígens.

Archie Roach

Archie Roach

Efectivament, l’arribada dels colonitzadors va provocar nefastes conseqüències: els aborigens que van sobreviure a l’acció dels nouvinguts van patir els efectes de nous virus i  malalties portades per ells, com per exemple la grip i el tifus; a més, van haver d’abandonar les seves terres, costaneres la majoria, per assentar-se a l’interior desèrtic i àrid. Aquest fet va resultar absolutament traumàtic.  La terra, que havien ocupat des de temps immemorials, era per a ells no solament un recurs fonamental per a l’alimentació sinó que tenia un caràcter sagrat i formava part de les seves pràctiques socials i espirituals.

A No, No, No, una altra cançó d’Archie Road,  aquest lamenta que els invasors no tinguin cura de la terra i no entenguin res:

People they’re just passing by
They don’t understand, they can’t hear our mother cry
No, they can’t hear her pain.

La gent la ignora / no ho entenen, no poden sentir plorar la nostra mare / No, no poden sentir el seu dolor.

 

Tornem, però, a la cançó que encapçala l’article. Took the children away fa referència a un altre dels fets relacionats amb la colonització dels anglesos a Austràlia. Entre el 1910 i el 1970 aproximadament 100.000 nens i nenes aborigens, la majoria menors de cinc anys, van ser apartats de les seves famílies perquè el govern australià considerava que la seva raça no tenia futur:

The welfare and the policemen
Said you’ve got to understand
We’ll give to them what you can’t give
Teach them how to really live
Teach them how to live they say

El treballador social i el policia / Et deien que ho havies d’entendre: / Nosaltres els donarem el que tu no els pots donar / Els ensenyarem com viure realment / Els ensenyarem com viure, deien.

Nens del camp Kahlin el 1920. Fotografia de Peter Spillett Collection - Northern Territory Library

Nens del camp Kahlin el 1920.
Fotografia de Peter Spillett Collection

Molts d’aquests nens van créixer en esglésies o institucions de l’estat i d’altres van ser donats en adopció a famílies blanques. És l’anomenada generació robada  (Stolen Generation).

Archie Road, nascut l’any 1956, fou un d’aquests nens de la generació robada. Als tres anys el van apartar dels seus pares i el van dur a un orfenat. Després de passar per dues famílies en adopció, va anar a parar a casa de la família Cox, on el van tractar bé i amb qui va aprendre a tocar el piano i la guitarra.

Ell creia que els seus pares havien mort, però una carta d’una germana seva que ignorava que tenia el fa adonar de la seva situació. Va agafar la guitarra i va marxar de casa dels seus pares adoptius per anar a cercar els seus orígens. No va poder retrobar-se mai amb els seus pares. Quan es va assabentar de la mort de la seva mare, va patir una crisi d’identitat que el va portar a malviure pels carrers de Sidney.

Archie Roach amb la seva dona, Ruby Hunter. Fotografia de l'associació Archie Roach: ARCHIE'S RECORDING HISTORY

Archie Roach amb la seva dona, Ruby Hunter.
Fotografia de l’associació Archie Roach: ARCHIE’S RECORDING HISTORY

La sort li va canviar quan va conèixer Ruby Hunter, una noia que també havia estat separada de la seva família i amb qui va formar parella i més endavant una família. Ruby era guitarrista i cantant, i a partir d’aleshores van formar també tàndem musical.

És en aquest context que neix Took the children away.  La cançó apareix en el seu primer àlbum, Charcoal Lane, i tot i no ser la primera que tractava la qüestió de la separació forçada dels nens indígenes de les seves famílies, va ressonar molt més enllà del seu àmbit: l’any 1991 va guanyar el premi al millor nou talent en els Premis de la Música de l’Associació Australiana de la Indústria Discogràfica (ARIA Music Awards), la primera vegada que el premi es concedia a un cantautor.  A més, la cançó va rebre el premi de drets humans atorgat per l’Acadèmia de drets humans australiana (Australian Human Rights Commission).

A partir d’aquest àlbum i d’aquesta cançó, Archie Roach es dóna a conèixer fora de les fronteres australianes i crida l’atenció de cantants reconeguts, que d’una manera o altra han volgut col·laborar amb ell, com ara Bob Dylan, Paul Simon, Tracy Chapman , Suzanne Vega i Patti Smith, entre d’altres.  Archie Roach no ha deixat de produir cançons i d’editar àlbums, l’últim dels quals, Dancing with my spirit, és una recopilació de cançons de quatre discos antics  que es pot adquirir a l’associació que duu el seu nom.

Així doncs, Took the children away parla de la història d’Archie Roach però esdevé al mateix temps la veu de tota la generació que va patir la mateixa situació que ell. I no hi ha dubte que va contribuir a difondre els fets més enllà del lloc on van esdevenir. La cançó és també un cant d’esperança. El final és molt clar:

All the children came back […] / Yes, I came back

Tots els nens van tornar / Sí, jo vaig tornar

Efectivament, Archie Roach va tornar per explicar al món la història de tota una generació. Una vegada més, la cançó al servei de la societat i la memòria.

 

NOTES

[i] La traducció de l’anglès al català és meva, i també les traduccions de les lletres de les cançons.

 

BIBLIOGRAFIA

John Newton. The oldest foods on earth. A history of australian native foods. With recipes. University of New South Wales Press, 2016

Archie Roach: You have the power. Angus & Roberston. Australia, 1994

Web de l’associació Archie Roach: http://www.archieroach.com/#home-section

 

ENLLAÇOS D’INTERÉS

Videoclip de la cançó Took the children away

Cançó Took the children away amb la lletra en anglès

Associació Archie Roach

Història d’Archie Roach

Archie Roach parla de la seva experiència com a nen robat i de com escriure la cançó el va ajudar

What was Australia’s Stolen Generation

European Network for Indigenous Australian Rights (ENIR)

Generación robada (Rabitt Proof Fence). Trailer de la pel·lícula en espanyol

The Rabitt Proof Fence and the Stolen Generation

 

 

Àrea: Mirades Etiquetat amb: , , , ,