Alda Merini: entre malaltia i salut mental, la poesia

Universitˆ. Alda Merini

Jordi Sala

S’han publicat recentment en català dos llibres de poemes d’Alda Merini (1931-2009), gran poetessa italiana del segle passat que va viure en carn pròpia el sofriment de la malaltia mental, experiència que va poder i saber plasmar de manera escruixidora des de la seva creativitat, des dels seus aspectes preservats i sans en contacte amb els aspectes destructius de la malaltia.

Nora Albert, traductora de La Terra Santa, ens presenta Alda Merini d’aquesta manera: “Una veu que batega dins d’una personalitat original i audaç, i que flueix, inquietant i valuosa, en els meandres d’una poesia aparentment espontània, amb l’ús d’una sintaxi barroca i un llenguatge culte i ple de referències a la gran tradició italiana, però amb intempestives incursions en el discurs col·loquial, tot amarat d’una ironia a voltes tènues, a voltes despietada”.

Poetessa precoç, als setze anys troba el que ella definirà com les ‘primeres ombres de la seva ment’ i és ingressada per primera vegada en un hospital psiquiàtric. Tindrà diversos internaments fins als 49 anys. Després de períodes de relativa salut i malaltia escriu poemes intensos i dramàtics en els que descriu la seva esgarrifosa experiència dins dels diferents hospitals psiquiàtrics on va estar internada. La Terra Santa n’és una de les mostres més significatives. La seva obra és impregnada i travessada per temàtiques tan bàsiques com la identitat, la memòria, la por, el cos, el dolor, la vida i la mort, la poesia.

Arriba el matí blau
al nostre pavelló:
als bancs de sol
i de despietada fusta
s’asseuen els malalts,
no tenen res a dir,
també ells fan olor de fusta,
no tenen ossos ni tampoc vida,
són allí amb les mans
clavades al ventre
mirant fixament a terra.

Alda Merini (1984) : La Terra Santa
Traducció i pròleg de Nora Albert. Editorial Arrela. Maó. 2016

Clínica de l’abandó, en paraules de la seva traductora, “és un cant a la vida des dels límits de la mort o de la vida en suspensió. És una modulació dramàtica que oscil·la entre la mística i la bogeria. Creix i decreix. És tot excés i alhora petitesa”.

El petó

Una flor em neix a la boca
quan em mires
i tems partir-te en dos.
Els teus ulls ardents
són inundacions sobtades.
Però la flor no vol morir:
roman allí, sense carn,
a esperar la mort.

(Bugada)

Cada poeta
renta de nit de nit
el seu pensament i
en fa moltes cartes
poc precises
que envia a l’amat sense
cap nom.

Alda Merini (2004) : Clínica de l’abandó
Traducció de Meritxell Cucurella-Jorba. Jardins de Samarcanda. 2016

 

Alda Merini va passar uns deu anys de la seva vida molt difícils, sovint en condicions de reclusió infernal, en hospitals psiquiàtrics.  Però la paraula la va ajudar a resisitir i a no sotmetre’s mai a la malaltia. La paraula poètica va ser, per ella, una manera de mantenir el contacte amb allò que només aparentment és mut, sord i cec. Manganelli conclou el seu prefaci a L’altra verità : “només àngels i dimonis parlen el mateix llenguatge i des de sempre”. Aquesta autobiografia se centra en la seva experiència al manicomi.

Alda Merini (1997) : L’altra verità.Diario di una diversa. Rizzoli. Milano (2010)

Des de Monografies us la presentem pel seu interès artístic i testimonial, convençuts que el traductor més que trair l’original s’esmerça en un acte d’amor, tal com digué la Merini a la mateixa traductora de La Terra Santa. Un acte d’amor a l’autor, la seva obra, a la cultura i a la llengua de sortida i d’arribada.

Enllaços d’interès sobre Alda Merini a Youtube, en italià:

Alda Merini en directe parla de la seva relació amb l’escriptor Giorgio Manganelli (2008)

https://www.youtube.com/watch?v=aVOHsGiqxxw

Alda Merini recita la seva poesia

https://www.youtube.com/watch?v=U6afVTXs4S8

Entrevista a Alda Merini, publicada el 2013

https://www.youtube.com/watch?v=wYgDSr3gWUc

 

 

 

Àrea: Mirades