Monografies de Psicoteràpia, Psicoanàlisi i Salut Mental
és una associació que té per objectiu la divulgació del pensament psicoanalític en català, el que es produeix aquí i el que es publica fora.
Mirades
GUINOVART. LA REALITAT TRANSFORMADA
Fins el 19 de maig de 2019
Als Espais Volart de la Fundació Vila Casas
Us recomano que no us perdeu aquesta magnífica retrospectiva de l’obra de Josep Guinovart (Barcelona, 1927-2007), un pintor clau de l’avantguarda catalana de la segona meitat del segle XX. Aquesta exposició, titulada La realitat transformada i comissariada per Llucià Homs, permet copsar la capacitat de l’artista per evolucionar constantment. És la última mostra de la programació de l’Any Guinovart, però no vol ser una retrospectiva lineal de totes les seves èpoques pictòriques, sinó apropar-nos a diverses temàtiques de l’artista.
«L’eix conceptual que actua com a factor transversal entre els diferents apartats expositius es basa en el fet que Guinovart, a través de les seves obres, viatja des d’allò més local i primigeni fins a allò més universal i infinit.» (Document de premsa de l’exposició, p. 3).
Article del mes
L’angoixa existencial: Les Elegies de Duino de Rilke (i II)
Edvard Munch. Desesperació. (1894)
(Si no heu llegit la primera part de l’article la podeu trobar aquí.)
Ronald Britton, Londres
Després d’aquest esclat de poesia hi ha un llarg silenci en les Elegies, seguit de la producció aïllada de la més amarga de totes, escrita el novembre de 1915, ara numerada com a quarta i coneguda com l’Elegia Titella. Va sorgir en un període de desesper. “Perquè ara ja no dubto més que estic malalt. La meva malaltia s’ha anat aprofundint i també s’ha hostatjat en el que fins ara havia anomenat la meva obra, de forma que ara ja no tinc refugi en ella.” (Rilke 1969:114). Això és part d’una carta a Lou del 9 de Juny de 1914; en ella s’acusa d’una destructivitat de la qual en el passat sempre havia blasmat els altres; ara diu clarament que ja no pot contenir un sentiment de persecució. Dues setmanes més tard va escriure una altra carta que conté un poema, enviada amb la tinta tot just seca. El poema es titula Punt decisiu i representa precisament això; “aquest canvi –escriu-, ha de venir si segueixo en vida” (Rilke 1969:115). El gir necessari es fa tot recreant-se en un control omnipotent, mirant de fit a fit, aprenent a estimar allò que ha incorporat i transformat:
Durant molt temps ho va guanyar mirant.
Les estrelles caurien damunt llurs genolls
Sota la seva puixant mirada…
Fitaria torres
Fins a esfondrar-les
Construir-les de nou i de sobte arrasar-les.
(Rilke 1981:47)
En aquest poema se sent culpable perquè s’adona que el món vol ser estimat i no solament contemplat. És quan es diu a si mateix:
Nou llibre
Presentació del llibre “l’Inconscient a la feina” a l’Institut INNOVA
Va tenir lloc el dijous 25 d´abril de 18h-20h de la tarda a la Fàbrica Lhemann de Barcelona amb l’assistència de 55 persones , coneixedores i clients d’Innova.
Formava part del cicle “Converses” que periòdicament organitza l’Institut. En aquesta ocasió, el tema era “Avantatges de treballar amb l’Inconscient a les organitzacions”.
Van venir com invitats : en Toni Molina, Director de Pacient Care a Roche Diagnostics SL, Agnès Zander . Presidenta del Consell de Família del Grup Focomin i Joan Salló Martí, director de l’Associació per a la Rehabilitació de les persones amb Malaltia Mental (Arep).