Monografies de Psicoteràpia, Psicoanàlisi i Salut Mental
és una associació que té per objectiu la divulgació del pensament psicoanalític en català, el que es produeix aquí i el que es publica fora.
Cultura
La “meva” Montserrat Abelló (1918-2014). (En la celebració del centenari del seu naixement)
Fotografia de Josep Xicota.
Mural del pintor Benvi Parrilla, al carrer Camp d’Urgell de Manresa.
Esperança Castell Rodriguez
El miracle és viure!
“Més enllà del parlar concís” (2014)
Que Montserrat Abelló als 96 anys publiqués el vers [1] que encapçala aquestes notes em fa pensar que era una dona coneixedora del que significa viure. Viure és el miracle! Viure no és el mateix que sobreviure. Ella sabia que viure és estar compromesa amb la vida, quan somriu i quan fa mal.
L’ànim que em mou a escriure aquestes notes no és fer-ne una semblança sinó que voldria explicar alguns dels aspectes de la seva vida que m’han colpit quan els he conegut. Hi ha una extensa bibliografia a l’abast de tota persona que s’hi vulgui aproximar tant sobre els aspectes biogràfics com de l’obra poètica i la traducció. També són a l’abast de qui els vol conèixer els reconeixements de què ha estat objecte Montserrat Abelló. No es l’objectiu d’aquest escrit referir-m’hi.
Ja des de ben petita i fins als 17 anys, la Montserrat, a causa de la professió del pare (enginyer naval i tinent coronel de l’Armada), es va anar traslladant de domicili i de país, al ritme que ho feia la família, de manera que s’anava forjant en ella un tarannà viatger. Per posar-ne un exemple: als cinc anys arribava a Londres, on va viure una immersió completa a l’anglès, que va esdevenir la seva segona llengua. Això li va permetre fer traduccions importants, com les que van aproximar les poetes angleses al públic català. …Continueu llegint…
Article del mes
Magritte i la psicoanàlisi
Magritte: L’art de la conversa (1950)
Antònia Grimalt i Anna Romagosa
S’ha tornat a parlar força de Magritte amb motiu de les celebracions que s’estan fent als 50 anys de la seva mort (l’agost de 1967) i, malgrat que és força conegut el rebuig que mostrava per la psicoanàlisi, pot ser un bon moment per repensar la relació d’aquest important pintor surrealista amb aquesta disciplina.
El pare del moviment surrealista, André Breton, es va inspirar en el pensament de Freud i la seva tècnica psicoanalítica d’associació de paraules i d’interpretació dels somnis i els va aplicar a l’escriptura (escriptura automàtica) i la pintura. El que per a Freud eren vies d’accès a l’inconscient, per als surrealistes eren mètodes creatius. Però, al contrari dels pintors surrealistes, Magritte no se sentia atret ni pels conceptes psicoanalítics ni per les seves aplicacions en l’art (les tècniques de creació espontània de l’automatisme, els cadàvers exquisits o els frottages de Max Ernst). …Continueu llegint…
Nou llibre
Jornada Ciència i Psicoanàlisi, amb la participació de Robert Caper
El 6 d’octubre va tenir lloc el Debat sobre Psicoanàlisi i Ciència, una Jornada organitzada per Monografies de Psicoteràpia, psicoanàlisi i salut mental, amb la col·laboració de la Fundació Vidal i Barraquer, que ens va cedir el local.
L’acte va comptar amb la presència de Robert Caper, autor de Construir en la foscor i Els fets immaterials.
La primera part de la jornada va estar moderada per J.O. Esteve i va estimular un interessant diàleg amb el públic assistent després de les presentacions dels tres conferenciants: Robert Caper, Víctor Cabré i Alger Sans.