Monografies de Psicoteràpia, Psicoanàlisi i Salut Mental
és una associació que té per objectiu la divulgació del pensament psicoanalític en català, el que es produeix aquí i el que es publica fora.
Mirades
La psicoanàlisi puja a l’escenariAntoni Falcó
In Wonderland. Il·lustració: Raimon Rius
En el marc del festival Grec de Barcelona ha tingut lloc la representació de l’espectacle In Wonderland d’Alícia Gorina. Amb el pretext, explicat per la mateixa directora, que durant la seva infància i adolescència s’havia sentit constantment psicoanalitzada pels amics i companys de la mare, psicòloga de professió, la dramaturga fa pujar a l’escenari quatre psicoanalistes i una actriu, Anna Alarcón, perquè «disseccionin sense pudor el seu teatre». …Continueu llegint…
Article del mes
L’angoixa existencial: Les Elegies de Duino de Rilke (i II)
Edvard Munch. Desesperació. (1894)
(Si no heu llegit la primera part de l’article la podeu trobar aquí.)
Ronald Britton, Londres
Després d’aquest esclat de poesia hi ha un llarg silenci en les Elegies, seguit de la producció aïllada de la més amarga de totes, escrita el novembre de 1915, ara numerada com a quarta i coneguda com l’Elegia Titella. Va sorgir en un període de desesper. “Perquè ara ja no dubto més que estic malalt. La meva malaltia s’ha anat aprofundint i també s’ha hostatjat en el que fins ara havia anomenat la meva obra, de forma que ara ja no tinc refugi en ella.” (Rilke 1969:114). Això és part d’una carta a Lou del 9 de Juny de 1914; en ella s’acusa d’una destructivitat de la qual en el passat sempre havia blasmat els altres; ara diu clarament que ja no pot contenir un sentiment de persecució. Dues setmanes més tard va escriure una altra carta que conté un poema, enviada amb la tinta tot just seca. El poema es titula Punt decisiu i representa precisament això; “aquest canvi –escriu-, ha de venir si segueixo en vida” (Rilke 1969:115). El gir necessari es fa tot recreant-se en un control omnipotent, mirant de fit a fit, aprenent a estimar allò que ha incorporat i transformat:
Durant molt temps ho va guanyar mirant.
Les estrelles caurien damunt llurs genolls
Sota la seva puixant mirada…
Fitaria torres
Fins a esfondrar-les
Construir-les de nou i de sobte arrasar-les.
(Rilke 1981:47)
En aquest poema se sent culpable perquè s’adona que el món vol ser estimat i no solament contemplat. És quan es diu a si mateix:
Nou llibre
Presentació del llibre “l’Inconscient a la feina” a l’Institut INNOVA
Va tenir lloc el dijous 25 d´abril de 18h-20h de la tarda a la Fàbrica Lhemann de Barcelona amb l’assistència de 55 persones , coneixedores i clients d’Innova.
Formava part del cicle “Converses” que periòdicament organitza l’Institut. En aquesta ocasió, el tema era “Avantatges de treballar amb l’Inconscient a les organitzacions”.
Van venir com invitats : en Toni Molina, Director de Pacient Care a Roche Diagnostics SL, Agnès Zander . Presidenta del Consell de Família del Grup Focomin i Joan Salló Martí, director de l’Associació per a la Rehabilitació de les persones amb Malaltia Mental (Arep).