Monografies de Psicoteràpia, Psicoanàlisi i Salut Mental -

En ocasió de l’exposició a Barcelona de La màquina Magritte, fins al 6 de juny del 2022 a Caixa Fòrum, hem cregut oportú publicar aquest article sobre el pintor belga que la Revista Catalana de Psicoanàlisi ens ha cedit molt amablement. Hi va ser publicat l’any 2017 al volum Vol. XXXIV/2. Les autores (A. Grimalt i A. Romagosa) estudien les connexions entre les pintures de Magritte i les idees de Bion, que són extraordinàriament inspiradores. Dividim l’article en tres parts que anirem publicant successivament:

PART I. Connexions entre la teoria de Bion i l’obra de Magritte
Part II. El desenvolupament de la ment i la paradoxa en Bion i Magritte.
Part III. El misteri en Magritte i les transformacions en Bion

PART I. Connexions entre la teoria de Bion i l’obra de Magritte

Antònia Grimalt i Anna Romagosa

Introducció

Bion planteja que el pensament consisteix a establir vincles. Aquests vincles tenen origen en l’emoció i comencen a nivell preverbal com a percepcions concretes de la nostra relació amb els altres, en el món extern i en el món intern:

«La relació entre les impressions sensorials dels objectes com una matriu primitiva d’ideografies a partir de la qual sorgeix el pensament, i que conté vincles entre una ideografia i l’altra ideografia» (Bion, 1967).

Són formes primàries de «presentacions» mentals de les experiències emocionals (en el nivell en què sensació i emoció no estan encara diferenciades).

Podem parlar de les imatges com a «nuclis primaris de significat», formes presimbòliques que «existeixen virtualment en els vincles que establim» i que formen la dotació arcaica primària, el substrat a partir del qual es desenvolupa el pensament simbòlic. Aquestes formes presimbòliques es poden posar de manifest si es desvetllen experiències emocionals en la relació intersubjectiva.

…Continueu llegint…

Ja han passat 7 anys des del començament de la guerra cruenta de Síria que encara continua. Ucraïna és a la ment i en boca de tothom. En aquest moment, l’abril de 2022, hi ha 51 guerres i conflictes armats actius al món. L’homo sapiens se segueix destruint de la mateixa manera però cada vegada més sofisticadament, amb tecnologia del segle XXI.

L’avarícia, la cobdícia alimentades per la voracitat econòmica es perpetuen tot i posar en risc la supervivència de l’ésser humà i del planeta.

La guerra distorsiona els valors que en temps de pau organitzen la societat. El valor de la vida desapareix, és més, matar i destruir és una virtut i un triomf. La guerra posa en perill els nostres valors humans, els aniquila enriquint uns quants i empobrint a molts d’altres.

Aquest article que presentem ha estat cedit per l’autora amb el permís de Temas de Psicoanálisis, revista en línia de la Societat Espanyola de Psicoanàlisi, on va aparèixer publicat el mes de juliol de 2017.

LA GUERRA INEVITABLE

Eileen Wieland

Atureu la guerra. Lluïsa Jover

Hanna Segal, psicoanalista d’origen polonès emigrada a Londres l’any 1939, i molt coneguda també pel seu compromís social, va dir una vegada que va venir a Barcelona: “Els psicoanalistes hem de ser neutrals en la nostra feina al despatx, però no hem de ser neutralitzats per les situacions socials”. Apel·lava així a la responsabilitat i al compromís públic que tenim com a professionals i ciutadans. En el seu article, tantes vegades mencionat, El veritable crim és callar (Silence is the Real Crime (1987). Int. Rev. Psycho-Anal., (14):3-12), Segal ens recorda el valor terapèutic de posar paraules a la veritat, oi més nosaltres tenint en compte que som coneixedors de la ment humana.

Penso que des de la nostra perspectiva psicoanalítica podem aportar prou eines de comprensió per a tractar d’identificar els orígens i els significats dels diversos esdeveniments que tenen lloc en el si de l’organització social. En aquest article tractaré de descriure les dinàmiques subjacents a les guerres: quines fantasies col·lectives s’actuen i quina mena d’ansietats genera la violència social.

Si ens quedem només amb l’evidència que la guerra és una gran indústria de la mort, sostinguda per lobbies polítics i econòmics molt poderosos, ens distanciem d’analitzar la guerra des de la subjectivitat, des de la implicació de les persones en aquesta espiral destructiva d’odi, violència, cobdícia i voracitat.

…Continueu llegint…

Robert Caper amb Elena Fieschi i Antònia Grimalt.

El proppassat dia 2 de desembre del 2021 va tenir lloc a la seu de la SEP la presentació del llibre de Robert Caper Bion i els pensaments massa profunds per a les paraules editat per l’associació Monografies de Psicoteràpia, Psicoanàlisi i Salut Mental (MPPSM).

La presentació es va fer amb doble format presencial i online. Es va comptar amb la presència de l’autor que, des de Nova York on viu i connexió per Zoom, va poder explicar el pensament de fons que lliga els diferents capítols d’aquest seu quart llibre. Després es va establir un diàleg amb els assistents.

A l’inici dos companys de l’equip editor i de traductors van resumir els dos primers capítols del llibre. Aquests versen sobre el que l’autor anomena comunicació de cant-i-dansa i la seva funció en la creació del món intern. (En aquest enllaç podreu llegir el capítol 2 d’aquest text: https://www.monografies-psicoanalisi.cat/cant-i-dansa-i-el-mon-intern/).

Primeres comunicacions entre mare i bebè

D’acord amb el que es dedueix de les observacions fetes per Condon & Sander i altres psicòlegs del desenvolupament, les primeres comunicacions entre mare i bebè tenen lloc a un nivell de cant i dansa. S’observa que els bebès responen a la musicalitat de la veu de la mare amb moviments facials i corporals i una i altre s’acorden, s’acoplen. Aquest fenomen és mutu. I és en aquest nivell que es traspassen les comunicacions bàsiques i els estats d’ànim que de mica en mica aniran construint el món intern del nounat.

Aquest és un fenomen universal almenys i que s’hagi observat en els humans, i és present tot el llarg de la vida. Els interlocutors busquen la manera d’emmotllar-se l’un a l’altre en una forma primerenca i inconscient de comunicació que està en la base de la suggestió.

Tractament psicoanalític

Caper planteja que el tractament analític no pot evitar la suggestió. És a dir, no pot evitar les pressions que un i altre membre de la parella analítica exerceixen sobre l’altre amb la finalitat de fer-lo dansar al so de la seva música. Desenganxar-se de les tendències inconscients a utilitzar la suggestió, a fer que l’altre s’ajusti a allò que un vol, és una de les tasques essencials del procés analític.

L’autor elabora en el seu llibre les idees de Bion de qui és un excel·lent coneixedor i les formula de nou de manera didàctica i entenedora. Així mateix s’ocupa novament de la relació entre ciència i psicoanàlisi així com de l’ofici de psicoanalista, temes de què també s’havia ocupat en el seu llibre anterior Construir en la foscor, publicat en la mateixa editorial.

Per saber-ne més

Consulteu el web de Monografies de Psicoanàlisi: https://www.monografies-psicoanalisi.cat i la seva botiga online.

HAPPINESS