Teràpia psicoanalítica amb bebès i pares

Teràpia psicoanalítica amb bebès i pares. Pràctica, teoria i resultats
Björn Salomonsson

Teràpia psicoanalítica de bebès i paresAquest llibre descriu el seu treball psicoanalític en la privada i com a consultor al Mama Mia Child Health Centre. Salomonsson parteix del supòsit que els bebès tenen coses en la seva ment, representacions en forma d’una imatge mental que combina una idea amb una emoció i posa l’accent en les representacions que fan de si mateixos en relació als pares. El seu contingut no es pot demostrar però la teràpia pares-infant (que anomena amb les sigles MPI) ens ajuda a formar suposicions al respecte.
Per a fer això cal que ens adrecem a l’infant, que encara que no ens entén literalment, capta la comunicació més enllà dels nivells verbals. L’objectiu d’aquest tipus de comunicació és contenir les seves ansietats i les inquietuds dels pares amb sentiments d’inutilitat, culpa i ràbia. Si aquestes díades no reben ajut en els primers temps es poden desenvolupar trets de caràcter i símptomes recalcitrants.

Pràcticament al llarg de tot del llibre, Salomonsson estableix un diàleg amb un lector imaginari escèptic, que dubta de la capacitat preverbal de l’infant per a fer ús de la teràpia. I respon als reptes del crític imaginat, amb les recents investigacions sobre desenvolupament i amb la teoria psicoanalítica. En el seu model, es considera l’infant com el “pacient central”. El terapeuta parla directament al bebè i, si és adequat, treballa amb ell en la transferència. A diferència d’altres models, els terapeutes MPI sovint treballen intensivament a un ritme de dos o tres cops per setmana. Tot i que, com exposa en el últim capítol, poden ser flexibles en relació a la freqüència i permetre als pares que decideixin el ritme.

Les qüestions clau sobre “què passa en la ment del bebè” i més específicament “si aquest té representacions psíquiques des de ben petit” s’exploren en el dos primers capítols, des d’una perspectiva psicoanalítica semiòtica on es considera l’infant regit per signes interns construïts en relació als pares (pictogrames) que anomena “representacions primàries”: il·lustra el concepte amb el cas de la Tina de tres mesos. En el teixit que desplega entre teoria psicoanalítica i recerca sobre desenvolupament situa aquest terme entre el concepte de Stern de “vitalitat afectiva” de l’infant (vitality affects) i el de representació en el sentit psicoanalític tradicional. El primer és un concepte important però limitat per la manca de “contingut ideatiu”. Les “representacions primàries”, en canvi, tenen un contingut afectiu però en relació a algú o a quelcom.
A partir de la seva comprensió intuïtiva de l’experiència i vida interna de l’infant, i partint de la base teòrica de la relació d’objecte, Salomosson se centra en la investigació dels sentiments i les experiències primitives de l’infant. Planteja que cal adreçar-nos al bebè, no només a través de la mare, i aplica la idea de Norman que el bebè busca contenció de manera activa. Refereix com a “música de contenció” la comunicació no-verbal: gestos, tons de veu, sons verbals, expressions facials, olors; la considera com el “component maternal” de la contenció que relaciona amb la captació intuïtiva de la comunicació no verbal. En el “component patern” proveïm paraules que indiquen allò que passa en la ment del bebè.

A continuació se centra en la qüestió de “què pot entendre un bebè dels nostres missatges” ajudant-se de la teoria semiòtica i la recerca sobre desenvolupament. Planteja que l’infant té subjectivitat primordial i un self com a base per a la intersubjectivitat i la cerca de contenció; una flexibilitat única per canviar representacions de sí mateix i dels altres que s’acaba a mida que el jo es desenvolupa i és capaç de processar aspectes del llenguatge. Revisa el concepte de “símbol” per a incloure’l en el camp més extens dels “signes” com maons de construcció del pensament; i desenvolupa l’atribució de significat a les experiències a diferents nivells: icona, índex i símbol. Conclou que l’infant entén la comunicació, que acompanya la interpretació verbal, a nivell icònic i indexat. Considera que l’infant se sent afectat pels esforços per entendre i expressar sincerament allò que pensa l’analista que li passa.

Sempre adreçant-se al lector imaginat i responent a la suposada demanda d’il·lustració clínica que mostri sobre el terreny tot aquest conjunt de termes complexos fa una presentació en profunditat d’un tractament mare-infant (de 16 mesos) que va acabar amb una psicoanàlisi infantil clàssica. Aporta reflexions en relació a com l’infant pot sentir la incapacitat d’una mare deprimida per a rebre i contenir les seves emocions com una manca de voluntat de fer-ho, o com hostilitat .

Tota l’experiència mostrada fins ara permet fer ponts amb la comprensió de les organitzacions primitives i el treball psicoanalític amb pacients adults. Les nostres experiències més primitives romanen vives en nosaltres i apareixen sobretot en situacions de sobrecàrrega emocional a la manera de les Babuskas russes. Dedica pràcticament tot un capítol a mostrar-ho amb l’anàlisi d’una pacient adulta, que té per títol “L’infant dins l’adult”. Ens mostra el seu coneixement i sensibilitat en el tractament de les dificultats de la díade, ajudat per la comprensió entre mare i bebè.

Salomonsson argumenta que tot aquest treball és possible i que es poden aplicar i entendre conceptes psicoanalítics com repressió primària, sexualitat infantil i transferència. Afirma que el concepte d’aferrament, encara que important, no pot per si mateix explicar el problemes quotidians del mamar, dormir i del deslletament o altres interaccions més recalcitrants. Argumenta que ens calen conceptes psicoanalítics per a entendre millor, no tan sols les inquietuds dels infants sinó les comunicacions i interaccions amb els nostres pacients adults. Va teixint teoria i clínica amb nombroses vinyetes i transcripcions i mostra com una teoria complicada i difícil es pot traduir, en l’espai terapèutic, en pensaments i paraules senzilles per tal de fer comprensible el seu ús.

Així, en els tres penúltims capítols es planteja i investiga quin lloc tenen els conceptes psicoanalítics clàssics de repressió primària, sexualitat infantil i transferència i com s’integren en el tractament pares-infant. Considera que un tractament que no es basa en una teoria coherent, morirà; les inconsistències i poca claredat el portaran a l’oblit. Una altra raó és el procés terapèutic enigmàtic en els infants que no entenen literalment les nostres intervencions i tampoc hi responen en paraules; això requereix una base teòrica sòlida.

Freud va introduir el concepte de repressió primària per explicar la paradoxa que les impressions infantils que han tingut el major impacte sobre nostre són precisament aquelles que amb prou feines esdevindran conscients. L’autor suggereix de mantenir aquest concepte per explicar el destí de les representacions primàries, tornant a la seva visió semiòtica del món intern. Si un trauma infantil o una ambivalència oculta dels pares o els missatges enigmàtics no es contenen ni es tradueixen patiran una repressió primària i es fossilitzaran en forma de símptomes i estructures de caràcter rígides: és allò que anomena els “fòssils vivents”. En el capítol sobre Tristan i Isolde mostra com, degut a la falta de contenció, Tristan reprimeix primàriament el trauma infantil i esdevé un fòssil vivent destinat a la autodestrucció. L’autor surt al pas de la idea que és el trauma en sí que va tenir conseqüències devastadores, i recalca l’absència de contenció durant la infantesa.

Respecte del concepte de sexualitat infantil hi ha escasses referències en la literatura en relació al bebè real, que en general són referides a la sexualitat dels pares i planteja si podria explicar les interaccions patològiques “o inquietuds mare-bebè”. A partir d’investigacions pediàtriques sobre el contacte pell a pell de mare i bebè en el naixement mostra com ambdós desenvolupen ràpidament una perspicàcia sensual múltiple i que el contacte precoç té importants efectes psicològics.

En la seva línia habitual de plantejar-se qüestions i possibles hipòtesis a través de l’observació clínica, mostra a través de diversos casos l’existència de transferència directa vers el terapeuta. Fa una acurada i profunda revisió del concepte en els diversos models de teràpia mares-infant i conclou que totes van referides a la transferència dels pares o bé a la tendència a la identificació projectiva de l’infant vers els pares però no a la transferència directa vers el terapeuta i tampoc es descriu gaire la contratransferència. I en els casos on la troba descrita (Thomson-Salo; Watillon) no hi ha el fet d’adreçar-se i interpretar o resoldre la transferència de l’infant. Ho contrasta amb les diferències amb pre-concepcions teòriques. Conclou que la relació directa terapeuta infant s’ha investigat poc, amb molt poques referències a la transferència de l’infant i, en els casos en què es troba, el terapeuta no s’adreça directament a l’infant sinó als pares.

Al darrer capítol del llibre, Salomonsson es pregunta si el MPI funciona el MPI. I si és així, per a qui funciona. Respon a la pregunta amb la recerca realitzada en el Mother-Infant Psychonalysis Project de Stockolm en el Karolinska Institutet. Fa una revisió de la literatura de recerca i els seus resultats i un resum dels instruments de recerca. Els resultats mostren millores significatives en forma de disminució de la depressió de la mare, un augment en la seva sensibilitat i una millora en la relació pares-infant. L’estudi també se centra en els casos que se’n poden beneficiar més. S’ha dissenyat un estudi de seguiment dels casos al cap de 4-5 anys que encara esta en procés.

Psychoanalytic Therapy with Infants and Parents ofereix una perspectiva teòrica i clínica extraordinària del treball psicoanalític pares-infants. Pocs estudis clínics mostren el tipus de teràpia intensiva pares-infant que es mostra aquí. Les nombroses vinyetes i transcripcions del treball clínic il·lustren com conceptes teòrics complicats i difícils poden ser traduïts en la sessió en quelcom de més senzill. Allò que més m’impressiona és la manera espontània, càlida, honesta i sincera de parlar al bebè, respectuosament, seriosament i també amb humor, i l’acurada observació intuïtiva de la contratransferència a nivells molt primitius. Penso que això és el més convincent de la transmissió d’una veritable experiència terapèutica. Sigui quin sigui el model i limitacions dels professionals que treballen amb pares i infants, aquest llibre constitueix una important contribució a la literatura sobre teoria, pràctica i recerca en aquesta àrea.

Es tracta d’un llibre de lectura essencial per a professionals d’atenció precoç, psicoanalistes i terapeutes que treballen amb nens, adolescents i adults ja que il·lustra amb tota claredat les arrels primitives del funcionament psíquic.

Antònia Grimalt

 

Enllaços d’interès:

http://bjornsalomonsson.se/?lang=en

Karolinska Institutet

Vegeu el video de Carme Daunas de la presentació del llibre a la seu de la SEP:

Teràpia psicoanalítica amb bebès i pares. Pràctica, teoria i resultats
Björn Salomonsson
Col·lecció Monografies, número 16
Barcelona, 2016, 296 pàgines

Publicat en anglès amb el títol
Psychoanalytic Therapy with infants and parents
Practice, theory and results
London. Routledge 2014, 218 pàgs.

Björn Salomonsson és psicoanalista didàctic i d’infants de l’Associació Psicoanalítica
Sueca; treballa en consulta privada i com a psicoanalista consultor al Mama Mia Child Health Centre, Stockholm. És també investigador en el Department of Women’s and Children’s Health en el Karolinska Institutet, Stockolm.

 

 

 

 

Àrea: Llibres