Jornada Ciència i Psicoanàlisi, amb la participació de Robert Caper

 

El 6 d’octubre va tenir lloc el Debat sobre Psicoanàlisi i Ciència, una Jornada organitzada per Monografies  de Psicoteràpia, psicoanàlisi i salut mental, amb la col·laboració de la Fundació Vidal i Barraquer, que ens va cedir el local.

L’acte va comptar amb la presència de Robert Caper, autor de Construir en la foscor i Els fets immaterials.

La primera part de la jornada va estar moderada per J.O. Esteve i va estimular un interessant diàleg amb el públic assistent després de les presentacions dels tres conferenciants: Robert Caper, Víctor Cabré i Alger Sans.

 

 

 

 

Robert Caper va presentar una actualització del capítol Psicoanàlisi i Ciència: teories i pràctica del seu llibre. Partint de la teoria de Bion respecte el coneixement (K), va dir-nos que per a ell, la psicoanàlisi:

«És una pràctica que ens permet veure determinades coses d’una determinada manera i de fer-nos preguntes que abans no podíem plantejar, contribuint així a K, coneixement, scientia, ciència a la seva pròpia única manera.» R. Caper

Caper va parlar de les teories en ciència experimental i en psicoanàlisi, de la replicació, de la intuïció en ciència i psicoanàlisi i del que va anomenar “les regles del joc”.

Víctor Cabré va presentar-nos els seus comentaris i reflexions a l’article de Caper, tot assenyalant com son d’estimulants i enriquidores les propostes de Caper pel que fa a la clàssica discussió entre psicoanàlisi i ciència. Cabré va assenyalar el reduccionisme com un problema que es troba sovint en abordar aquestes qüestions i va defensar que el foment de la recerca hauria de ser un objectiu en les institucions psicoanalítiques.

«Quan Caper parla d’una concepció “bioniana” de recerca (“sempre científica en tant que forma d’adquirir coneixement”), segurament ens està dient que hem de seguir treballant per aconseguir definir unes variables mesurables, parcials i observables, “simplificades” però que ens acosten a la complexitat de la funció psicoanalítica.» V. Cabré

A continuació Alger Sans (filòsof) va fer una aprofundida i  alhora amena presentació sota el títol Rigor Mortis: què passa quan una teoria nega allò que no li pertany o què passa quan un coneixement es veu obligat a adaptar-se al que no pot. Sans va plantejar que en el debat entre ciència i psicoanàlisi hi ha un intent de mantenir l’hegemonia de la salut en mans del discurs científic contemporani, que forma part de l’imaginari col·lectiu.

«[…] el debat no s’hauria d’escaure. Hi és perquè el motiu de dur-lo a terme és un intent de mantenir l’hegemonia de la salut en mans del discurs científic contemporani que, val a dir, ara és també compartit per la societat. Per tant, la dicotomia no està creada pel Prof. Caper, sinó que és el punt de partida on ell comença a respondre davant un judici inquisitorial on l’acusat és, prima facie, culpable d’un crim inventat pel tribunal, el qual ha comprat el jurat i ha inventat tot un sistema legal, que moltes vegades accepta els ad hoc per mor d’un bé que, val a dir, s’escapa dels seus dominis. I encara més, ja que aquí tota aquesta discussió bizantina es construeix sobre una imatge heretada de la ciència que no s’ajusta als fets que tenim.» A. Sans

Sans va introduir un concepte molt interessant: ens va parlar del raonament abductiu, que és la base de com adquirim coneixement del món.

«Els estudis en abducció mostren que hi ha molts rigors, multiplicitat constant d’objectius i sorpreses constants a ser tractades des d’infinitats de camins. Eliminar-ne alguna és dogmatisme i s’ha de denunciar i evitar.» A. Sans

 

A la segona part, sota el títol Utilitat dels models com a bastides per a construir teories i la seva repercusió clínica, Robert Caper va presentar un treball inèdit titulat Contenció, auto-contenció i creixement psicològic, que va ser discutit per Antònia Grimalt.

Caper va ampliar les idees relatives a la Teoria de la contenció de Bion, centrant-se en la capacitat de «desintoxicar» i mostrant les seves idees amb una il·lustració clínica. Va assenyalar que al costat de la perspectiva del model maternal de contenció (que remarca la receptivitat de l’analista i la seva capacitat d’un vincle empàtic) cal pensar també en el model paternal de contenció (que planteja un repte evolutiu i porta a la autocontenció).

« Ambdues funcions parentals imposen un treball dolorós per part del pacient. Si no reconeixem la inevitabilitat d’aquest dolor i fallem en reconèixer la contenció paterna com una funció essencial de l’anàlisi, ens quedem només  amb la contenció materna en el context de la qual el dolor del pacient apareix com una fallida de la contenció, en comptes de ser una mostra que possiblement hagi estat exitosa.» R. Caper

Antònia Grimalt va oferir-nos una aprofundida discussió a aquest treball, centrant-se en dos aspectes: l’ús de models com a bastides per a les teories, i les diferències entre coneixement intel·lectual (K) i coneixement emocional (O). Va parlar de la necessitat de vincular l’anàlisi al coneixement, però un coneixement que no pretén ser veritat en les ciències “dures”, sinó només veritat en el sentit emocional.

També va ampliar el debat amb el concepte de passió.

«Penso en el terme “passió” (un terme que no correspon al sentit habitual del concepte) com a procés global en la interacció. Bion la descriu com a evidència que dues ments estan en relació; entenc que, en el cas que ens ocupa, això es dona en el moment de contacte “real” entre les ments de pacient i analista, la qual cosa dona vida a l’anàlisi . La passió vincula, transforma i desenvolupa la consciencia de les pròpies emocions, que es configuren en una comunicació que dona lloc a coneixement respecte d’un mateix i del propi mon intern. Ajuda a l’analista a desenvolupar el seu coneixement intuïtiu, l’actitud i la disposició que aleshores ressona emocionalment dintre de la parella analítica “(…) amb intensitat i calidesa sense cap mena de d’implicació de violència” ( Bion, 1963).» A. Grimalt

 

Els assistents vam poder gaudir d’una jornada molt estimulant.

 

Els tres treballs presentats en la primera part de la Jornada seran publicats a la Revista Catalana de Psicoanàlisi en el proper volum (hivern 2018)

 

Fotografies: Carme Daunas

Àrea: Llibres