Nou llibre

Construir en la foscor. Presentació a la SEP del llibre de R. Caper

construir en la foscor

El dia 1 de desembre es va fer al local de la SEP la presentació d’un nou llibre de la nostra col·lecció, Construir en la foscor. Teoria i observació en ciència i en psicoanàlisi, de Robert Caper, i de la reimpressió de Diari d’un bebè, de Daniel Stern.

Josep Oriol Esteve va obrir l’acte amb una breu presentació de l’editorial i va recordar que som els hereus d’un projecte que va iniciar Pere Folch Mateu, «alimentador dels nostres interessos per la llengua i per la psicoanàlisi com a elements indissociables». Robert Caper ja va publicar l’any 2003 a Monografies de Psicoanàlisi i Psicoteràpia el llibre Els fets immaterials.

El nou llibre de Caper, en un estil concís i assequible, és una petita joia per a tenir com a text de capçalera, de gran utilitat per pensar sobre la diferència entre psicoanàlisi i altres formes de teràpia, les ciències humanes i les experimentals, i per a reflexionar sobre el lloc que ocupa la psicoanàlisi en el context cultural i intel·lectual d’avui en dia.

Jordi Sala ens va oferir una interessant presentació del llibre de Caper, que us resumim a continuació, i Elena Fieschi ens va presentar la reimpressió de Diari d’un bebè, que podeu llegir en aquest enllaç.

…Continueu llegint…

Article del mes

Magritte i la psicoanàlisi
Magritte: L'art de la conversa (1950)

Magritte: L’art de la conversa (1950)

Antònia Grimalt i Anna Romagosa

 

S’ha tornat a parlar força de Magritte amb motiu de les celebracions que s’estan fent als  50 anys de la seva mort (l’agost de 1967) i, malgrat que és força conegut el rebuig que mostrava per la psicoanàlisi, pot ser un bon moment per repensar la relació d’aquest important pintor surrealista amb aquesta disciplina.

El pare del moviment surrealista, André Breton, es va inspirar en el pensament de Freud i la seva tècnica psicoanalítica d’associació de paraules i d’interpretació dels somnis i els va aplicar a l’escriptura (escriptura automàtica) i la pintura. El que per a Freud eren vies d’accès a l’inconscient, per als surrealistes eren mètodes creatius. Però, al contrari dels pintors surrealistes, Magritte no se sentia atret ni pels conceptes psicoanalítics ni per les seves aplicacions en l’art (les tècniques de creació espontània  de l’automatisme, els cadàvers exquisits o els frottages de Max Ernst). …Continueu llegint…

Cultura

CAMÍ BARRAT
Paissatge. Magritte (1926)

Paissatge. Magritte (1926)

 

 

 

Lluïsa Etxeberria ens ha ofert un dels seus poemes. Ens ha explicat que tenia la intenció de dialogar amb els poemes de Montserrat Abelló, en el centenari del seu naixement, i va treballar seguint la mètrica d’Abelló en dos dels seus poemes.

 

Dialogant

                         amb Montserrat Abelló en el centenari del seu naixement

 

…Continueu llegint…

Utilització de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència d'usuari. Si continueu navegant esteu donant el vostre consentiment per a l'acceptació de les cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies. Podeu clicar l'enllaç per obtenir més informació. ACEPTAR

Aviso de cookies
Scroll Up